dimarts, 28 de setembre del 2010

Un mot mut som,
dits del destí,
despit del dir
d'un mínim món.

Josep Lluís Roig, "Ebri del vi perdut", ed. Aguaclara, Alacant, 2000.

dijous, 23 de setembre del 2010

presentació a València

Benvolguts i benvolgudes,

Aquest dissabte 25 • a les 20.02 hores • i tocant la glòria celestial (al terrat) o l'infern soterrani (al saló d'actes) de l'Octubre-CCC [C/ Sant Ferran, 12 - València] • Presentació de FB [El Cep i la Nansa Edicions] • Una persona i un personatge de veu breu.
Referències a internet:
Bononad,
és un experiment.
Això ho deixa clar l’autor
des de la primera pàgina.
El llibre és, a més, rar en si mateix,
com a objecte. Un llibre estrany.
L’editorial vilanovina El Cep i la
Nansa presenta una edició molt acurada,
magnífica, i l’autor proposa en
prop de seixanta pàgines un exercici
força curiós: emulant la xarxa Facebook
d’internet, enceta un joc de
llenguatge insòlit. Bononad treballa
amb fragments, amb textos breus a
la manera de les acotacions dels internautes.
Les condicions d’escriptura són
d’urgència, de provisionalitat, tal
com s’escriu a internet, deixant el
tema obert, només suggerit, mentre
una altra persona sembla agafar el
testimoni per continuar amb la proposta.
AFacebook es convida el lector
a participar, completant el text
simplement esbossat per l’autor, a
opinar, a interactuarmentre davant
seu es va desplegant un entramat de
temes, de paraules, d’acotacions i
desenvolupaments sempre improvisats.
Hi ha relats i poesia, de vegades
exercicis de metallenguatge, però
sobretot hi ha divertiment literari.
Tal comles noves tecnologies explorenlapsicologiadels
usuaris sense estar
segurs de quin serà el següent pas
a fer, tambéBononad es deixa portar, i
els lectorsambell, sense saberquètrobaremenelpròxim
acotament.Desde
la immersió en el crim de Marta del
Una xarxa de paperCastillo (la jove de 17 anys que va desaparèixer
el gener del 2009) i el desplegament
mediàtic que va significar,
fins a una anàlisi del quadre del papa
Innocenci X que Francis Bacon va fer
sobre l’obra de Velázquez.
Tot serveix a Francesc Bononad
per endinsar-se pel camí de la idea
esbossada, de la pirueta de la paraula
que enganxa el lector i el convida,
el repta, a intervenir ni que sigui de
manera virtual. La manera de presentar
els textos, com una pàgina de
fòrum d’internet, fins i tot incita a
agafar un llapis i anotar la nostra resposta
al llibre mateix.
Navegació virtual
Avançar per les pàgines de Facebook
s’assembla més a navegar perla xarxa que a la lectura convencional.
Naveguem, doncs, sense saber
on anem fins que descobrim que
això no té cap importància. Es tracta
de navegar, de deixar-se portar i
gaudir del viatge. En certsmoments
la mà se’ns en va buscant l’inexistent
ratolí que ens permetria dir la nostra.
El que dèiem: un experiment. Un
agosarat experimentCULTURA AVUI
3 DE JUNY DEL 2010

Facebook
Text: Francesc
Bononad
El Cep i la Nansa
Vilanova i la Geltrú,
2010
Preu: 18 euros
Pàgines: 60

dilluns, 20 de setembre del 2010

TRASLLADADA

Encara no sé si tornar a l'origen suposa
renunciar al desordre, ni si trobaré l'ordre

i haurà caducat.

Sara Bailac, Vénen turbulències, ed. Tria, 2010

divendres, 17 de setembre del 2010

Més novetats de Tria Llibres (presentació divendres 24 a València)

La virtut principal de Tria llibres rau en el fet que la seua aspiració no és de publicar qualsevol llibre que els arribe a les mans sinó, justament, de fer una tria, de seguir una línia editorial reconeixible. De qualitat.
Per això, malgrat que encara no m'he llegit cap de les novetats que presenten, tenen el meu vot de confiança. Per això us pose tot seguit la publicitat de la propera presentació que fan a València.

INVITACIÓ
Tria llibres a València!

Ens faria molta il·lusió poder-te saludar el proper divendres 24 de setembre a les 19:00 a la Sala d'exposicions del Teatre Micalet al carrer Guillem de Castro, 73 de València.

Compartirem un pica-pica i una copeta de cava en companyia dels autors i podràs endur-te un exemplar signat dels llibres.
Conta'm la veritat sobre l'amor, Santiago Forné
Tria de Narrativa, 1
"La gran novel·la valenciana que molts estaven esperant. Una acció trepidant i una trama magistralment bastida"


Vénen turbulències, Sara Bailac
Tria de Poesia, 3
"Les contradiccions del retorn als orígens i dels viatges geogràfics i de l'esperit"


Acompanya'ns a la presentació de les darreres novetats de l'editorial, 4 nous títols que no et deixaran indiferent!


I evidentment, ja pots comprar tots els nostres llibres amb un sol clic!

IB6123 i altres contes, Gerard Vilardaga
Tria de Narrativa,
"Vilardaga desplega, de forma directa i sorprenentment eficaç, temes i actituds inèdites en el panorama literari actual"

Los insaciables, Jakob Gramss
Tria de Narrativa, 3
"La primera obra en castellà de Tria és una novel·la en clau gastronòmico-psicològica que mostra el ventall complet de llums i ombres del gènere humà "

dilluns, 13 de setembre del 2010

Conxa Planells

Fa dos mil anys (no vos penseu: només en tinc tres mil) vaig conèixer Conxa Planells. Cap allà el 1990, per més senyals. Recorde que escrivia poesia, que era més bé menuda i molt entusiasta. Que va escriure un preciós conte infantil que desconec si va arribar a publicar.
Farà uns dèsset anys que no en sé res. Però ara que he estat revisant uns papers per un assaig que estic en train de fer, mentre fullejava una antiga antologia, me n'he recordat del seu entusiasme. I vos copie un dels seus poemes en aquella antologia:

PERFILS

Ombres que la brisa
suaument acarona
en l'horitzó d'una mirada.

Llum d'espelma que projecta
l'obscenitat fràgil
de dos cossos amb ales negres.

Tu tan àngel com jo,
naufragant com la serp
fins podrir un sospir,
ja inexistent.

Conxa Planells
Poema extret de:
-"Envit. Antologia de nous escriptors valencians", Col. Acadèmia dels Nocturns, Universitat de València, 1991

divendres, 10 de setembre del 2010

FLAMES

Crema el paisatge dels avantpassats.
No pateix la natura. Som tu i jo
que no sobrevivim l’edat dels arbres.
Com un tresor enterrat sense mapa
desapareix l’amagatall del llop,
la lleneguera, la font en penombra,
la masia abraçada per crits d’heura.
Però no plora el bosc. Només nosaltres
coneixem el dolor de la nostàlgia
i la longevitat de les espècies:
primer les mosques, després els humans.
Més tard, molt lluny, els pins i les alzines.

Amadeu Vidal i Bonafont, Estevanac, ed. Meteora, Barcelona, 2008.

Aquests dies, encara que he tingut lluny els incendis, el fum era tant que canviava el color del cel i el sol. Amb uns matisos bells i trists.

dilluns, 6 de setembre del 2010

+ Estellés

Respecte de l'inèdit d'Estellés que vam trobar, se'n va fer cert ressò la premsa. Per exemple, a l'avui: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/un_estelles_inedit_78747.php
La notícia de l'Avui té un afegit interessant: hi ha un pdf amb les primeres pàgines del llibre (excepte la de l'adreça, perquè encara hi viuen persones relacionades amb el poeta que han patit amenaces per part de gent intolerant i moltes altres coses pitjors que cal ser per anar de "matón" per la vida) i les últimes, que inclouen un dels millors poemes, que era absolutament inèdit, i la seua signatura. L'enllaç és: http://www.avui.cat/cat/downloads2/estelles.pdf

diumenge, 5 de setembre del 2010

Dresprés del parèntesi

La veritat és que duc tot l'estiu atrafegat i no he fet res del que volia. Ni tan sols les coses que m'havia compromés a llegir. Així que serà qüestió de posar-se les piles.
Això no vol dir que l'estiu no haja estat profitós, ben al contrari. Però ha estat un estiu ben poc literari (respecte les lectures i l'escriptura). Fet i fet, encara em duren, contra la meua voluntat, les dues lectures que vaig encetar en començar l'estiu: "El consol", d'Anna Gavalda i "Miracle a Llucmajor" de Sebastià Alzamora.
"El consol" és trista però m'agrada molt com està escrita. I et fa riure en la seua tristesa. M'agraden especialment les descripcions (de personatges, llocs, pensaments, situacions,...) telegrama que utilitza. No me l'he acabat, però m'atrevesc a recomanar-lo. Un home de 47 anys immers en una família actual, a París.
"Miracle a Llucmajor" és divertida però encara no li he trobat càrrega de profunditat. Potser en té alguna al final. És divertida. És un divertiment. Fa de bon llegir. Si algú en vol saber més: http://www.vilaweb.cat/noticia/3707756/sebastia-alzamora-educacio-sentimental.html

dissabte, 4 de setembre del 2010

Un inèdit de Vicent Andrés Estellés

Fa un any, aproximadament, mentre Maria Josep Escrivà i jo mateix preparàvem una antologia de tots els guanyadors del Premi Ausiàs March de Gandia (per celebrar-ne els 50 aniversari), vam trobar arxivat a Gandia el mecanoscrit (signat pel propi Estellés) de "L'inventari clement" que va guanyar el premi l'any 1966.
Per a sorpresa nostra, era un llibre completament diferent i amb la majoria dels poemes encara ara inèdits.
Ara, amb la col·laboració i bona voluntat de tots (la família d'Estellés ens va facilitar moltíssim la investigació) el llibre serà publicat aquesta tardor.
Per a mi, els millors poemes dels llibres són uns de llargs que van al final i que ja ens mostren aquest Estellés poderós del "Llibre de meravelles", per exemple.
Tanmateix, vaig a posar un sonet que sí que apareix a l'Obra Completa, als poemes esparsos de l'últim volum, amb algun canvi.
2.
De vegades s’ou el xiulit
d’algun tren en la llunyania
com un arbre en meitat del dia,
com un clot al mig de la nit.

Té el tamany just de l’infinit,
té el tamany brusc de l’alegria,
té el dur tamany de l’elegia
massa pueril que no s’ha escrit.

El poeta mira la cuixa
d’una dona que està llavant
en l’aigua tranquil•la del riu.

El poeta, llavors, s’afluixa
el cinturó, mira endavant
i recatadament escriu.
Vicent Andrés Estellés