dimarts, 31 de maig del 2011

El recital

Perquè Eduard ha començat el recital amb un poema balena. Un conte de llops i caputxetes en versió balena, prevertià, amb un toc d'absurd i un altre de prosaisme assassí.
Així ho aconsegueix: el meu fill adolescent, la meua filla que encara no, el públic en general, jo, l'escoltem. Ha obert la porta. Podria prescindir fins i tot de la música, posar-li'n una altra de més cridanera, potser inclús li'n caldria alguna de més cridanera, però importa poc.
Ens llig coses seues, reivindica d'altres poetes. És discret en els textos i jo li ho agraesc internament malgrat que ja havia avisat la meua filla que potser escoltaria algunes paraulotes, però Villon, François, encara no en deia: no en calen per tenir mala llet.
Voregem un poema on el sexe, la coca i la regla es mesclen amb un misteriós veí assassí i fem un parèntesi. Desem els poemes més. Per a després.
Ara ve el partit. Una final. Pep crida i s'entusiasma, gaudeix perquè és conscient de com de difícil és. Gol. Empat. Apassionant. Maria Josep riu nerviosa pel partit, jo ho veig clar. Però mai no se sap.
Pilar xarra aliena a la pantalla, com Christelle, a qui li agrada el tràfec, no el futbol. Els meus fills miren la pantalla i l'ambient. Interessats.
Segona part. Pep, al meu costat, apassionat com sempre, crida que marcarà Villa. Jo pense que no, que arriba massa justet de forces al final dels partits. Que si no ha marcat ja. Gol de Messi.
Gol de Villa. Em trec el barret davant de Pep. Tensió tranquil·la. Només cal saber aguantar la tensió. Esperar que el mango estiga prou madur per fer-lo caure amb una mínima estrebada. Així tindrà un gust més dolç. Com així és.
En acabat el futbol, Eduard continuarà amb el recital. Falten els poemes que. Quan es tocarà els cuidats i llargs cabells despentinats com qui no vol la cosa abans de pegar colps de puny amb les paraules. Té gràcia per a això, perquè ho fa com qui no vol la cosa, com per accident.
De ben segur que la cosa haurà estat bé. Jo em vaig endur els meus fills, la menuda especialment, que té tot el dret a créixer al ritme tranquil que de vegades tenen les coses, a no entomar la cruesa humana massa prompte, a no caldre la pressa per madurar. I era tard.
Així que jo me'n vaig anar i Eduard va acabar el recital i els versos van ser anomenats i no calia escoltar-los per adonar-se'n que es pot gaudir, que els oasis existeixen gràcies al món, a les paraules escoltades, a les que són dites i no.

dimecres, 25 de maig del 2011

Aquest dissabte, poesia i futbol a Gandia

El grup d’escriptors SAFORÍSSIMS, vos convida a l’espectacle de música i poesia Com hem arribat fins aquí i on anirem a parar?, amb el poeta Eduard Carmona i el músic Guillem Callejon, membres de Recitals a Domicili, un grup format per 5 músics de jazz i un poeta que van començar oferint-se a fer recitals per les cases de manera gratuïta a canvi del sopar. Es tracta d’una proposta jove, engrescadora i de qualitat, que té la intenció d’eliminar tota barrera entre públic i artistes.
Per al DISSABTE 28 DE MAIG us fem una proposta diferent que en ocasions anteriors. Primer, hi haurà el recital d’Eduard Carmona i Guillem Callejon, a les 19 hores, al saló d’actes de la Biblioteca Central de Gandia (Plaça Rei en Jaume). Després anirem a pegar un mosset i veurem el partit de futbol (el Barça a la final de la Champions League) al Casal Jaume I. Tot seguit, al voltant de les onze de la nit, els artistes convidats ens oferiran una jam poètica al claustre de la Biblioteca.

divendres, 20 de maig del 2011

a favor de la política

Fer política és posar-se al servei de les persones. De totes i cadascuna de les persones i fer allò que siga possible per millorar les seues vides. I fi. Rebre la majoria dels vots només vol dir que t'obliguen a esforçar-te més. No et donen la raó ni et permeten fer allò que et done la gana, ni tan sols allò que vol el teu partit. I, per descomptat, guanyar unes eleccions no et converteix en bona persona ni esborra els teus crims, les teues faltes, els suborns acceptats. No.
Exemples n'hi ha molts, el més famós dels quals potser és Hitler. Però n'hi ha moltíssims més. N'hi ha de tristos, terribles, saguinaris, mesquins, ridículs,...
I dels electors és l'obligació de no deixar-se enganyar. Votar algú "amb tot el dolor del món", com he escoltat de vegades, és rebaixar la democràcia. I així ens va.

dimarts, 10 de maig del 2011

avui dimarts 10, poesia

Avui 10 de maig, a les 20h., Marc Granell i Antònia Cabanilles (i l'autora)
presenten a la Casa del Llibre (Paseig de Russafa, 11) el llibre "Poemes a la intempèrie", de Begonya Pozo, guanyador de la XXX edició del premi
Senyoriu d'Ausiàs March.



Els núvols detinguts no plouen sobre
aquesta terra erma, sobre els arbres
raquítics i les flors polsegoses
com pedres de tardor anticipada.
Tot es sosté al fons de l’ull que passa,
al fons del somni emparedat
entre creus de raïm
i tombes de camps de forment.
Tot es sosté al fons del somni dels passos.

"Poemes a la intempèrie", 3i4, València, 2011]