El procés d'escriptura

Ara que no m'escolta ningú, puc dir que "Càries" és el procés d'un fracàs. Bo, en realitat segueix clarament la línia que ve des d'"El somrís de les carreteres secundàries" i "La presó de l'aigua", encara que jo pretenia que fóra diferent (una mica en la línia de poemes com "Vinc del lloc on les plantes arrenquen les persianes..."). O més diferent, si més no. Però em vaig encallar.
Només m’eixien els “meus” poemes. I el procés es va encallar molt. Tant, que si no arriba a ser per circumstàncies personals, que em van obligar a escriure com a teràpia, crec que encara no l’hauria acabat. Perquè no volia repetir-me.
I amb això no vull dir que el llibre siga roín o que no m’agrade: senzillament, no és el llibre que jo volia escriure.
Potser per això li estic pegant tantes voltes a com els altres munten els llibres i què han escrit abans o després. Jo volia una altra cosa, però la mula tira sempre cap al solc fet. I no dic que el llibre no m’agrada. No.
Però no era una altra cosa.
El cas és que va ser tancar “Càries” i vaig trobar un desllorigador que m’ha permés, sense deixar de ser jo, buscar per un camí paral·lel, on m’he trobat molt lliure, en un procés creatiu intens que ara està en procés de correcció.
No sóc qui per a saber si el resultat és millor o pitjor, però sí que estic segur que és un poc diferent, i que estic molt a gust amb els nous poemes. Potser per això mateix, fins i tot a les presentacions de “Càries”, no puc estar-me de llegir algun dels poemes nous.
Ja vorem com acaba la cosa.

El recital

Amb això de la democratització d'internet, pot passar que et trobes blogs/blocs on s'expliquen coses que passen a prop o, fins i tot, on has participat.
L'adreça d'on he tret el text és:
http://lletresballen.blogspot.com/2008/05/una-setmana-ms-hem-tingut-presentaci-de.html

dissabte, 17 / maig / 2008

Poemes i més poemes...
Una setmana més hem tingut presentació de llibres a Oliva. Esta setmana li ha tocat el torn al poeta olivà Josep Lluís Roig i al poeta mallorquí Pere Joan Martorell. En el cas de Josep Lluís ens va presentar el poemari Càries, que ha estat premiat recentment amb el Premi de Poesia Ibn Jafadja Ciutat d'Alzira 2007, mentre que Pere ens va presentar Dansa Nocturna, Premi Ciutat de Palma Jaon Alcover 2006.Doncs, ahir a poqueta nit vam tenir el plaer d'escoltar unes quantes poesies en boca dels seus autors. En el cas de Pere, vam entreveure la seua professió entre el versos de cada poesia, ja que és psicòleg, i totes elles estan pensades per fer reflexionar. En les poesies de Josep Lluís vam poder vore reflectides les seues vivències. Fins i tot, ens va delectar amb uns poemes inèdits amb què està treballant ara mateix, estos últims em van agradar molt. Entre estos, un d'ells parlava d'Oliva, concretament de la marjal, i un altre que portava a la reflexió de com hem deixat de banda paraules que els nostres avis i àvies han dit sempre i que després nosaltres ens hem encarregat de substituir-les per castellanismes.I com en tots els recitals de poesia, els poetes no hagueren parat de recitar i nosaltres tampoc d'escoltar. Els recitals de poesia són eixos tipus d'actes en què t'asseus a la cadira i no vols que s'acabe mai el moment. Sempre ixes d'allí amb ganes de més, i per això hem de matar el cuquet que ens ha deixat llegint el poemari sencer.

poesia a Oliva

Benvolguts amics i amigues:
El divendres que ve, 16 de maig, a les 20'30 h. tenim el plaer de convidar-vos a la presentació conjunta de dos llibres de poesia: Dansa nocturna de Pere Joan Martorell (editorial Proa i editorial Moll), que va ser premi Joan Alcover-Ciutat de Palma i Càries de Josep Lluís Roig (editorial Bromera), que va guanyar el premi de poesia dels Ciutat d'Alzira.
L'acte tindrà lloc a la Biblioteca Tamarit d'Oliva (C/ Tamarit, 6, que està molt a prop de l'Ajuntament d'Oliva, en direcció cap a l'església de Santa Maria).
Crec que és més fàcil coincidir amb els poetes saforencs, però és una oportunitat gairebé única per estar amb un dels poetes mallorquins més interessants que, a més, és un activista cultural.
Si vos abelleix i podeu, vos esperem!

(Aquest és el text "oficial" de la invitació a l'acte de presentació)

Càries

LLARG
Com el silenci del caçador;
com la llarguíssima fracció de segon
en què el so precedeix la bala;
com el primer parpellejar després de l’impacte,
quan ens mirem les mans roges i encara
no podem creure que és la nostra vida qui fuig
amagada en la bellesa d’aquest color inescrutable;
com la constatació del dolor;
com la mort.
Com una vesprada d’estiu interminable.

Josep Lluís Roig, "Càries", ed. Bromera.

És un poema dedicat a Joan M. Monjo, narrador i amic, que va morir. La dedicatòria, al llibre, diu: per a Joan M. Monjo, ara que ja no hi és. Com a testimoni d’amistat i afecte. Enyore les seues converses, la seua amabilitat, enyore poder aturar el cotxe a mig camí de la feina per poder fer-me un café amb ell.

"Desàngel"

La vida és molt és molt seua i fa, decididament, el que vol. Ho dic perquè el 2007 vaig traure una obra de teatre. El tema era sobre maltractament i, realment, la primera escena és dura -i incòmoda- per a mi.
No en vaig fer cap presentació i l'editorial és més bé discreta en la promoció del llibre (tant, que no apareix ni a la seua web), així que jo vaig fer com qui res i em vaig dedicar a d'altres coses (una novel.la que havia d'aparéixer cap al novembre de 2007 i, com sempre, als poemes). Però de vegades hi ha llibres que s'encaboten a traure el nas.
Primer, l'ajuntament del meu poble (que desconec com es va assabentar de l'existència del llibre) en va comprar 50 exemplars per repartir-los per escoles, instituts i biblioteques (i la notícia va eixir en la premsa comarcal) i ara m'han donat el premi 2007 de la crítica dels escriptors valencians en teatre. I de nou a la premsa.
Encara com que és teatre i això no ho llegeix ningú.
Amb això del premi, em van demanar unes ratlles sobre el llibre. Són aquestes:
Desàngel aborda el tema del maltractament i, alhora, el de la immigració. Comença amb un primer acte molt dur i explícit on el maltractador –el marit- humilia i marca la dona. Perquè la vida és així. Perquè quan parlem d’una dona maltractada no parlem de coses abstractes, sinó de coses terriblement concretes.
Després, hi ha un espai per al perdó –hipotètic- i l’esperança, fins i tot un espai per a creure en la humanitat quan les coses semblaven més suaus, que no millors que, posteriorment, es veurà defraudada.
A partir d’aquell primer acte el llibre ja no és descriptiu, sinó reflexiu i el·líptic: allò terrible ja no passa en escena i allò que queda sempre és el plaer dels altres. Mai el de les víctimes.

Presentació Pere Joan Martorell i Josep Lluís Roig

Llibre de les revelacions
de Pere Joan Martorell

&
El primer paradís
de Josep Lluís Roig

Dia: 24.04.08
Hora: 19.45
Lloc: Club Diario Levante
Adreça: C/ Traginers, 7. Polígon Vara de Quart. - VALÈNCIA

Presentació conjunta de les dues novel·les
i
conversa amb l'escriptor Josep Piera sobre les interferències entre la narrativa i la poesia.

Pere Joan Martorell (Lloseta, Mallorca, 1967) és psicòleg de professió, polític per compromís social -actualment és el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears-- i escriptor per vocació. En aquesta novel·la se'ns presenta com a narrador de primera línia, posseïdor d’una admirable destresa i penetració en la construcció del relat i dels personatges que l’habiten. Llibre de les revelacions és la història d'un personatge singular que pateix en tensió progressiva la força de dues obsessions insuperables: l'ambigüitat sexual i la incertesa dels seus orígens. Una història que constitueix un exercici de novel·la psicològica magistral.

Josep Lluís Roig
(Oliva, La Safor, 1967) és escriptor, llicenciat en filologia i professor de Secundària, i fins ara el coneixíem principalment per la seva poeisa. A El primer paradís, la seva primera novel·la, proposa al lector d'acompanyar el protagonista des de les amargors d'una separació recent fins a l'enlluernament de la descoberta del Camerun, en un itinerari vital que no deixa de ser un retrat, tan fidedigne com incòmode, d'aquella part de nosaltres mateixos que sovint preferiríem postergar.

Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta i narrador, i ha estat vicepresident de l'AELC i director de l'editorial Tres i Quatre, entre altres projectes i iniciatives culturals.

La pàgina web de l'acte: http://club.levante-emv.com/acto.jsp?pIdActo=202

LA PRESENTACIÓ A BCN

Definitivament, crec que em poden contractar per eliminar la sequera. Anit no, però aquest matí quan ens hem alçat (la meua parella i jo) s'ha decidit a ploure i ha arribat fins els vint (2o!) litres per metre quadrat a Barcelona.
I per dissabte, que anem a Tàrrega per participar en un acte que commemora els cent números de la col.lecció de poesia de Pagés, també hi ha amenaça de pluja! Ja us/em contaré com acaba la cosa!
Respecte de la presentació, va anar molt i molt i molt bé. Hi havia molta gent (més de cent persones) i Àngels i jo ens vam complementar força bé: jo posava la pausa i ella el nervi. Així, el públic ni es va adormir ni en va eixir amb taquicàrdia.
Va ser força agradable i agradable. I hauria d'agrair als amics i als que no coneixia el venir a acompanyar.
Per cert, que vam dormir en un hotel a tocar de l'Horiginal i del CCCB i del MACBA i a prop de la Plaça Universitat que estava molt bé. Senzill, però amb molta gràcia. I nou. Ciutat Vella, es diu. De tres estrelletes, però molt correcte.