diumenge, 1 de febrer del 2009

Autorretrat d'estiu

Amb un punt d'optimisme, sempre esperem que el futur arribarà. I que serà mínimament benevolent amb nosaltres.

3 comentaris:

  1. Evidentment, el futur arribarà sigem o no optimistes. La cosa és quina mena de futur és el que tindrem, si és avinent o no (pel tema de si és benevolent); o que esperem, si ens el volíem optimista o no (pel tema que esperem un futur).

    ResponElimina
  2. Molt original, es percep a través de la silueta, que ets tu.

    Salutacions cordials

    ResponElimina
  3. Sí que sóc jo, que buscava els xiquets mentre nedaven, però davant la feina impossible de copsar-los quiets, em vaig trobar a mi mateix, que mirava...

    ResponElimina