dilluns, 14 de desembre del 2009

Qualitat

La nostra literatura té una qualitat “que tomba de tos”, que dirien al meu poble. Enguany estic de jurat en un premi de poesia: ens reunim aquesta setmana tot i que l’entrega dels premis serà més tard. Doncs hi ha, al meu parer, vuit bons llibres perfectament publicables (més dos que ja han guanyat altres premis i s’han retirat), dels quals quatre d’excel·lents. Guanye qui guanye serà un digne guanyador i serà injust per als altres. Aquesta política de premis on habitem és millor que el no-res, però deixa més llacunes i més buits i més injustícies que. Potser és un bon reflex del món on vivim.

4 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Quina sort que tens de llegir allò que no té nom i cognom per als demés.

És el gran secret dels jurats!

Però què és més injust percebre 6,12,18,24.000 Euros o desconéixer l'obra dels elidits?

Fins una altra, amic.

Josep Lluís Roig ha dit...

Jo crec que presentar amb pseudònim, normalment, és com dir que no et fies del jurat. En aquest cas les bases hi obligaven. Una llàstima!
Per cert, felicitar a Ramon Guillem, que ha guanyat amb un llibre magnífic. És un més que digne guanyador. Una cosa no treu l'alatra!

Príncep de les milotxes ha dit...

Vols dir, Josep Lluís, que qui presenta llibres amb pseudònim és sempre perquè no es refia del jurat?
Podria ser també per no coaccionar els membres del jurat -en cas de ser algú important o escriptor ja falcat i amb les mans pelades de tant que ha escrit- o, segon motiu, perquè té vergonya de participar i no guanyar (ecs, ecs, sol passar).

Em referia, amic -sembla que no m'has comprés- que quina sort poder llegir llibres tan bons quea més i per desgràcia no tindran a sort d'ésser publicats... això i solament això era el que volia dir. No m'hauré expressat bé.
I del tema del llibre guanyador... no cal dir que Guillem és un poeta i em refie de la teua autoritzada opinió com e la dels altres membres del jurat: sou persones que sabeu el que es feu, faltaria més.
El títol es preciós " Abisme i ocell"... esperarem llegir no molt ard el contingut que, de ben segur, farà justícia.

Una abraçada i felicitar també Ramon.

Josep Lluís Roig ha dit...

Sí que és un goig, quan hi ha llibres bons, tot i que injust.
Pense, tanmateix, que amb dificultat però els llibres solen acabar per eixir, encara que de vegades costen les coses.
I tens tota la raó que hi ha mil motius per presentar-s'hi. De vàlids i d'invàlids, per dir-ho així.
Supose que som el reflex de la vida, i no millors, aquells que escrivim.
Jo mateix, alguna vegada m'hi he presentat, quan per exemple es publiquen els participants a internet. Em negue a ser centre d'apostes, com un cavall o un partit de futbol!
Però també hi ha cada peça que s'hi presenta...
Una abraçada!