Com m'agrada Antonina Canyelles. Breu i contundent. La vaig descobrir arrel d'una conversa amb Àngels Gregori, i ara tu me la recordes, Josep-Lluís. Gràcies :)
Bonic poema! Colpidor amb els mínims recursos. Aquesta constatació de la fragilitat del pare, acompanyada d'admiració i de respectabilitat, ens ha encès la guspira poètica a més d'una. M'encanta la idea de bellesa decadent i venerable aplicada al pare que expandeix la paraula 'Venècia'. A veure si puc fer-me amb el llibre. Gràcies, per ensenyar-nos-el, JL. I enhorabona a Antonina.
La veritat és que jo també hi vaig arribar gràcies a Àngels. I l'antologia aquesta està molt bé. I com és capaç de proposar imatges convencionals però alhora sorprenents.
Com m'agrada Antonina Canyelles. Breu i contundent. La vaig descobrir arrel d'una conversa amb Àngels Gregori, i ara tu me la recordes, Josep-Lluís. Gràcies :)
ResponEliminaés de veres, creixes quan veus a ton pare (i mare, però més el pare) dèbil, fràgil..
ResponEliminaBonic poema! Colpidor amb els mínims recursos. Aquesta constatació de la fragilitat del pare, acompanyada d'admiració i de respectabilitat, ens ha encès la guspira poètica a més d'una. M'encanta la idea de bellesa decadent i venerable aplicada al pare que expandeix la paraula 'Venècia'. A veure si puc fer-me amb el llibre. Gràcies, per ensenyar-nos-el, JL. I enhorabona a Antonina.
ResponEliminaLa veritat és que jo també hi vaig arribar gràcies a Àngels. I l'antologia aquesta està molt bé. I com és capaç de proposar imatges convencionals però alhora sorprenents.
ResponElimina