dimecres, 21 de febrer de 2018

La primera pedra

Escriure una novel·la juvenil no és una broma. És una responsabilitat. No alliçonar però fer pensar... Encara que de vegades s'escapen reflexions... Tot això ho dic perquè l'any 2016 vaig guanyar el premi de narrativa juvenil de Catarroja -es diu Benvingut Oliver- amb una novel·la on un xic jove es dedica a cercar una sirena negra -un joc amb "Cants de sirena negra" de Sebastià Benassar- pel Mediterrani i l'Antàtica.
El llibre es diu "La primera pedra" i està publicat el desembre de 2017. Ho dic perquè allà per novembre, mentre corregia les galerades, em va sorprendre com la realitat canvia indefugiblement la lectura de l'obra. Llegir certes coses després de l'u d'octubre fins el present és molt diferent que llegir-ho abans, quan ho vaig escriure. Per exemple, la pàgina 103:

(Foto de la pàgina 103 de "La presó de l'aigua" de Josep Lluís Roig, ed. Perifèric; i la foto que il·lustra la portada -feta per Irene Roig- on es veu el Montgó des de la platja d'Oliva)

dimarts, 23 de gener de 2018

"Tast de salobre" a Oliva aquest divendres

Aquest divendres 26 a les 20h. a Pàgina 3 Joan Lluís Moreno presenta la seua segona novel·la, premi d'Altea. Joan Lluís és un home de teatre que ha format part de diverses companyies alacantines com Yorick teatre i que el 2015 va guanyar el premi de teatre Ciutat de Gandia. Això es reflecteix en els diàlegs de la seua novel·la "Tast de salobre" que es converteix en un fresc de les grandeses i misèries humanes.
Ens ajudeu a fer publicitat de l'acte?

diumenge, 5 de novembre de 2017

AL VENTRE DE LA BALENA (REVISTA CARÀCTERS NÚMERO 79)

Dins la llarga dualitat entre camp i ciutat a la cultura occidental, ens trobem un ramal molt interessant al País Valencià on el camp, la natura, es converteix en símbol tant de resistència o tradició com d’abandó. Els motius en serien múltiples i diversos però potser un de destacable rauria en el fet incontestable que les zones més culturalment valencianes no estan tant a les ciutats més grans com a les zones intermèdies: Gandia – Dènia – La Vila Joiosa – Alcoi – Xàtiva (allò que hom anomena Comarques Centrals Valencianes) que marcarien un dels eixos més importants; l’altre serien les comarques de Castelló.
Així, no hauria de resultar estrany que a l’hora de triar una simbologia reivindicativa, una (po)ètica, existesca tota una línia consistent de reivindicació de la simbologia rural, no per oposició a la ciutat, sinó com a reivindicació pròpia: així un poble pot esdevenir El Poble i el territori és El Territori. Amb l’afegit que és en aquest àmbit –entre resistent i reivindicatiu– pràcticament l’únic on la poesia en català té la voluntat d’interactuar amb els oients i lectors. On la poesia en català existeix sense quedar amagada.
Per a seguir una mica aquest fil caldria destriar entre els llibres d’autor i les antologies, ornades amb una certa urgència, per fer-ho curt.
D’entre els llibres d’autor –i sense voluntat d’antologia– podríem destacar L’horta nostra de Marc Granell amb fotos de Susi Artal, editat PER L’HORTA, València, 2002, on ens trobem un dels focus de reivindicació contra la ciutat de València pensada pel PSOE i perpetrada pel PP, que ha devorat una de les zones cultivades més fèrtils de la península. Amb poemes breus que interactuen amb les fotografies, però sempre amb l’actitud moral de reconèixer l’esforç, la voluntat: L’esforç engendra / dolor i triomf / quan el fruit esclata.
Antoni Espí també s’inclouria en aquesta línia, amb el seu Reconstrucció, Cossetània, 2006 i amb el darrer El grum i la morca, ed. Meteora, 2014 on ja fins i tot el títol ens remet al vocabulari –ric– d’una ruralitat antiga però alhora resistent: el grum és la flor de l’olivera i la morca el soll que queda en fer oli. Títol on, en la seua línia, empra la simbologia de la natura per a parlar de la vida: Una escuma blanca i groga, / el grum de l'olivera, / l'esperança.
Tomàs Llopis és, sens dubte, un dels seus instigadors més decidits, i al seu llibre Sospirs de Babel, El Tall editorial, Mallorca, 2006, dedica una part d’aquest a la temàtica rural: Floreix la terra, / un dia de fred la sobta. / Hores perdudes. Simbolisme, reivindicació de l’esforç, voluntat de resistir: no és estrany que tot açò trobe eco dins la poesia valenciana. O, com diu Jordi Solà en una ressenya sobre Serena barca de Maria Josep Escrivà (edicions del Buc, 2016), el jo poètic es mimetitza amb el territori. Perquè a la seua obra es condensa tant la voluntat de recuperar vocabulari i territori com d’utilitzar-lo per a definir l’altre territori, l’interior, en simbiosi.
També és aquesta la base de l’obra poètica de Carles Vicent Síscar tant a Carn endins, ed. 3i4, 2012: A penes et quedes / perquè et respire arrel i terra, / coratge. Com a Exposició temporal, ed. Bromera, 2016: L’altra cosa que cruix / mentre mire aquesta meua terra / és la solitud. / Tanta és la força / d’aquesta posta encesa.
Per a acabar aquest llistat amb molta majoria de noms masculins –reflex, potser i innecessàriament, del tradicional repartiment de tasques al camp?– acabarem amb Carles Miret, que ja a Belleses arbitràries, ed 3i4, 2013, utilitza els elements rurals, agraris si voleu, com a referents majoritaris: De menuda t'agradava menjar magranes. / Intentava recordar totes les magranes: / sobretot les menjades, però també les penjades, / les tendres, les madures i esclatades, / les caigudes a terra... / Podia arribar a veure'ns tots dos, / menjant la mateixa magrana. / Però l'instant et pertanyia. Una línia que continuarà amb el seu darrer poemari, Auir, ed. Perifèric, 2016, on a aquestes imatges orgàniques, que continuen, afegeix l’element reivindicatiu, de defensa de la natura i especialment de l’Auir, una zona humida a la costa entre Gandia i Xeraco que estava a punt per a la construcció d’apartaments per a estiuar a prop del mar. Un símbol però també una història concreta, palpable i trista com la història del País, posem per cas.
Però potser el més important ha estat la part reivindicativa de les antologies, que han compartit espai amb les fotografies, amb la voluntat de crear dinàmiques, canvis, d’incidir en la societat. En destacaríem, per resumir, només dues: For sale o 50 veus de la terra, ed. 96, Carcaixent, 2010, que s’acompanyava, als recitals, de fotos de Natxo Francés. I Enllà del foc, la Safor se’ns crema, ed. 96, Carcaixent, 2013. Totes dues de títol descriptiu, totes dues acompanyades de fotografies que fan de testimoni a les paraules, totes dues contra la destrucció, per diferents motius, del territori, del país, d’un país on tot pot ser enderrocat.
Josep Lluís Roig
- Publicat a "Caràcters" número 79.

dimecres, 1 de novembre de 2017

"Barcelona. Viatge a la perifèria criminal".

El repte era, com a mínim, interessant: deu autors i deu autores, aparellats per a parlar de deu barris de Barcelona que no solen aparéixer a les novel·les negres que tenen com a protagonista Barcelona. Autors barcelonins però també mallorquins, valencians, catalans. La part pràctica de caçar els autors i donar forma a tot plegat l'han realitzada Àlex Martin i Sebastià Benassar.
I, el resultat, sorprenentment bo. Superior a les premisses inicials: divers pel que respecta al to, al tipus de trames, als personatges. Un llibre complex, de lectures diferents, que ens mostra la diversitat d'escriptures que existeix dins d'aquesta realitat que és la nostra literatura. Divers, complex i, de vegades, salvatge o irònic o sexual o... L'excusa, Barcelona. La realitat, complicada.
- "Barcelona. Viatge a la perifèria criminal", antologia a càrrec d'Àlex Martín i Sebastià Benassar, col. Crims.cat, ed. Alrevés.

I aquest dissabte es presenta a la Plaça del llibre de València a les 18:30

divendres, 22 de setembre de 2017

La Safor a la Festa Estellés de Benimaclet

Aquest dissabte, a la Plaça de Benimaclet, a més de llegir poemes d'Estellés, se'n llegiran també d'autors de La Safor. Al cap i a la fi ell reivindica a l'Inventari clement de Gandia la seua dona com a vincle d'unió amb aquestes terres saforenques. Una proposta interessant, en definitiva per a llegir els versos del mestre i constatar que tot allò no va ser flor d'un dia.

dimecres, 20 de setembre de 2017

Sepulcres blanquejats. Sobre el govern espanyol i el 20-IX-2017

Si, dels governs, en traiem la justícia, en què es converteixen sinó en bandes de lladres a gran escala?
Sant Agustí, "De civitate Dei".

Jo no ho sabria dir millor.

dijous, 7 de setembre de 2017

Barcelona. Viatge A La Perifèria Criminal (crims.cat)


Barcelona. Viatge A La Perifèria Criminal (crims.cat)

Vint autors, deu dones i deu homes, escriuen sobre deu barris de la Barcelona més criminal i perifèrica Barcelona o Barcelones? Potser no ho havíeu pensat, però la capital de Catalunya amaga moltes possibles ciutats en el seu interior. I en totes shi produeixen crims. O com a mínim això pensen vint dels millors escriptors de novel·la negra del país, que per parelles ens esbudellen deu barris de la ciutat i els converteixen en objecte literari. Negre, és clar. Perquè hi ha molta vida i molta mort més enllà de les Rambles i del passeig de Gràcia. I mereix que algú ens els expliqui. I és que des de les Olimpíades —ara fa vint-i-cinc anys—, Barcelona sha transformat de forma espectacular. Duna banda hi ha hagut la recuperació del front marítim, primer al Poblenou i més recentment, amb el Fòrum, a la zona del Besòs. Després hi ha hagut les intervencions puntuals en barris com el Raval —obertura de la Rambla— o la zona de Glòries, que vol convertir-se en el nou districte empresarial i tecnològic amb el 22@, una mica frustrat per la crisi econòmica. I després amb el pla de millora de tots i cadascun dels districtes. Deu noves Barcelones i vint relats us esperen. Mireia Llinàs + Josep Lluís Roig (MONTBAU) Empar Fernández + Lluís Bosch (VERDUM) Margarida Aritzeta + Andreu Martín (POBLENOU) Graziella Moreno + Albert Figueras (GUINARDÓ) Núria Cadenes + Juli Alandes (BELLVITGE) Susana Hernández + David Marín (VERNEDA) Anna Maria Villalonga + Rafa Melero (CARMEL) Raquel Gámez Serrano + Lluís Llort (POBLE-SEC) Esperança Camps + Emili Bayo (HORTA) Sílvia Mayans + Jordi de Manuel (BESÒS)



Aquest dissabte hi serem, alguns dels autors a la presentació del llibre a la Setmana, a Barcelona:
Dissabte 9 de setembre 12:45 Presentació de llibre Barcelona: viatge a la perifèria criminal
Reflexions i mirades Editorial Alrevés/Crims.cat Escenari 1 Adult
A càrrec de Àlex Martín, Sebastià Bennassar i 18 autors
Mòdul
27-28
Web editorial
http://www.alreveseditorial.com

http://www.lasetmana.cat/llistat-activitats/?dia=9%20SET&format=6