dimarts, 28 d’abril del 2015

Noves novel·les històriques imprescindibles

Una novel•la històrica que no aposta, com a mínim, per un risc literari –apostar, ni tan sols cal encertar-, pot estar molt ben escrita però com a màxim pot aspirar a ser un entreteniment alliçonador, una lectura d’ESO per a ensenyar tanta història com no coneixen als nostres alumnes.

És per això que m’ha sorprés l’aparició de novel•les històriques que tracten el període entre la pre i la post Guerra Civil Espanyola d’una manera diferent a la tradicional: "Després vénen els anys" de Maria Folch, Llibres de la Drassana, 2014 (recomanació de Pau Sif), "Màxima discreció" de Vicent Sanz, Edicions Saldonar, 2015 (recomanació de Sebastià Benasar), "Trencatenebres" de Juli Alandes, ed. 3i4, 2015 (autorecomanació).
Les tres tenen reflexió lingüística, dubten que existesquen bons i dolents sense matisos i, sense pretendre ser "Crim de Germania" tècnicament, són innovadores.
"Màxima discreció" és la més clàssica, formalment. Però té una estructura trepidant de novel·la negra i un ús del col·loquial de Maestrat digne de reflexió, als diàlegs. Impossible deixar-la si t'agraden les novel·les d'acció. I, a més, l'acció aprofita per a fer un fresc de la postguerra al Maestrat i Vila-real.
Les altres dues tenen diferents perspectives narratives. Tres en el cas de "Després vénen els anys" i molts en "Trencatenebres" que, d'alguna manera, ens fan adonar-nos de com de complicat és fer-se una idea real de les situacions històriques -la Guerra Civil, l'exili,...
Maria Folch té una reflexió més teòrica sobre el llenguatge i Juli Alandes esmola el registre oral -que ja brillava als llibres anteriors- dels seus personatges.
I tots dos fan un mosaic on és el lector qui ha de traure les conclusions. Les dues novel·les són molt diferents i semblants. La de Maria Folch vestida de relacions humanes, de sentiments i la Juli Alandes, molt diversa de veus, obliga a abocar-se al vertigen dels anys anteriors i primers de la Guerra Civil, vestida de novel·la negra i humor, però dures totes dues, que ens mostren vessants de la història als quals no estàvem acostumats. Imprescindibles, les dues.
I ara que ja no té solució, la cosa, em pregunte qui em manava a mi clavar-me en això de la novel·la negra vestida d'històrica o a l'inrevés... Ai!
Només espere que el meu "Resurrecció i mort de G.T." estiga a l'alçada de les circumstàncies quan ixca d'ací un mes.

diumenge, 26 d’abril del 2015

Nova novel·la juvenil d'Isabel Canet: PRESENTACIÓ A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA EL 2 DE MAIG

Presentació del llibre “El baró de foc” de l’autora Isabel Canet.

L’acte estarà a càrrec de l’autora i Pilar Puchades.

EL BARÓ DE FOC
Isabel Canet
Àngels, dones d'aigua, Caro... personatges màgics de la nostra cultura que has trobat una novel·la fantàstica ben a la seua mesura.
Isabel Garcia Canet(Simat de Valldigna, 1970) és llicenciada en Geografia i Història, especialitat Història de l’Art. Ha publicat "Or i Vellut. Retrats de dones de Gandia" (2007), a més de diversos relats breus. També ha publicat en revistes especialitzades articles relacionats amb l’art i la història valenciana. A hores d’ara treballa en l’estudi i catalogació del patrimoni cultural. Amb "La copa dels Orígens" ha quedat finalista del XXXé Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil.
FIRA DEL LLIBRE
02 de maig, 18:30 h
MICROESPAI



(Imatges extretes de bullent.net)

divendres, 17 d’abril del 2015

Ressenya sobre "Un boxejador entre la boira" (ed. Pagès, 2013)

"Habitar en unes traces que no s’esborren"

Tot és ara i només: / la rodonesa dels dubtes, / els semàfors de la por. / Triar és l'acte més bell de l'existència: / tot és ara i només. / Tot és ara, tan sols. / Tot allò que allunya les urgències." Això té a veure amb el fet d'escriure poesia, i tant!... Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor, 1967) fa més de vint anys que n'escriu, de poesia, i aquest seu darrer llibre, Un boxejador entre la boira, neix i s'erigeix, segur, sobre un terreny que continua sent fèrtil i que té, sobretot, potència i sediment. D'una manera explícita, el poeta recupera, reescriu, fa reviure i torna a esbossar en aquest llibre alguns dels versos escrits durant aquesta vintena d'anys. En realitat, arriba un dia que el poeta es decideix a assajar una mirada més dilatada; no és exactament fer balanç o cap cosa que s'hi assembli: potser això té a veure amb un desig decidit d'autoreconèixer-se... Allò que explica amb tanta finor la poeta Rosa Font en un dels seus poemes: "Ser mar vol dir ser totes les mars." Que seria com dir que un vers (o un poema) és aquell vers (o poema) més tots els altres que l’han precedit, i qui sap si també els que han de venir en un futur.

La interrogació, en el sentit més extens de la paraula, ha estat i és una constant en l'obra lírica de Josep Lluís Roig. Aquest cop, però –i això és nou dins la seva construcció poètica–, introdueix unes mutacions en l'aspecte formal: en un bon nombre de composicions del llibre, la formalitat del poema es desdibuixa –o diguem que es revolta contra ella mateixa–, de manera que el poema queda en blanc i ens remet a una crida de nota a peu de pàgina. Pensaríem, d'entrada, que aquestes notes volen explicar o aclarir coses. No és això: les notes tornen a crear un poema i un altre. Tornen a fer aflorar "la sang, les vísceres, les llàgrimes, els solls / on jeu l'amor amb aquesta esperança / que insisteix tant a convertir matèria / en lletres negres que diposite clares...

(Roger Costa-Pau, El Punt-Avui. Cultura, 21 de juny de 2013)

dimecres, 15 d’abril del 2015

Juli Alandes i Jordi Mas a València

Presentació del llibre "Trencatenebres", de Juli Alandes.

16 d'abril. 19.00h a la llibreria 3i4. C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València.
La presentació anirà a càrrec de Núria Cadenes, periodista i llibretera.

Dijous 16 d’abril a les 20.30 presentació del llibre de Jordi Mas, ‘Febrer’, Premi Octubre-Estellés de Poesia 2014 a Ca Revolta. Carrer de Santa Teresa, 10, València. L’acte serà després que s’haja presentat el Premi Octubre de Narrativa a la Llibreria Tres i Quatre, que va guanyar Juli Alandes. L’autor estarà acompanyat per Joan Navarro i per l’editora Laia Climent.

La publicitat diu de Trencatenebres: és com una navalla suïssa: un artefacte del qual sorgeixen, per boca dels seus personatges, que van narrant cadascun la seua història i alhora construint la història de tothom, tot d’històries. És una novel·la històrica, un vast fresc que imprimeix una imatge cubista del País Valencià, de 1919 a 1937, entre metges i llauradors, feixistes, anarquistes i valencianistes. És una novel·la policíaca, amb un assassí en sèrie que ve de lluny, es desboca amb el caos de la guerra civil i deixa una estranya maraca sobre les seues víctimes. És una novel·la sobre un amor si no impossible dificultós, com tots els amors. Una novel·la sobre la difusa frontera entre el bé i el mal, sobre les esperances perdudes, sobre la distància entre el desig i la realitat, sobre els obstacles que les dones i els hòmens, però sobre tot les dones, troben per a poder ser el que volen ser o el que són, tot buscant la llum entre les tenebres.

I sobre l'autor: Juli Alandes, nascut el 1968 a Castelló de la Ribera, el poble amb més noms d’un país de nom prohibit, és professor d’història i un narrador intrigat pels mots i els fets passats i presents del seu misteriós país. Ha publicat una novel·la epistolar (Ultramar, 2004), un conjunt de relats sobre els guerrillers anarquistes (Àcrates, 2007) i una sèrie de valencianíssimes novel·les negres tan heterodoxes com el seu protagonista, el policia-filòsof Miquel O’Malley: la visceral El crepuscle dels afortunats (2010), la filològica Crònica negra (2012) i l’exòtica La mirada del cocodril (2014).

Jo gosaria afegir que és un dels narradors actuals més interessants o importants -o com preferiu dir-ne- de la narrativa catalana actual. Si no l'heu llegit, us perdeu una de les veus imprescindibles.

I de Jordi Mas: Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment treballa com a professor de llengua i literatura japoneses. Ha publicat tres llibres de poemes: Autoretrat amb esfinx (2008), Horus al desert (2009) i Sema (2010), així com el petit cicle Sic transit a la revista Artilletres (2010). Ha traduït al català els clàssics japonesos Contes d’Ise, d’autor anònim, Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki, i l’antologia poètica Cent de cent. Hyakunin isshu, així com la trilogia 1Q84 de Haruki Murakami. Com a investigador, s’ha interessat per la incorporació dels motlles poètics japonesos de la tanka i l’haiku en la literatura catalana i ha publicat, a més de diversos articles sobre la qüestió, el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku i el llibre col·lectiu La tanka catalana.
Respecte de la seua obra, em va sorprendre a "Sema" la seua delicadesa forta. La voluntat d'adaptar, no de copiar, la versificació breu oriental.
Copie uns poemes de "Sema" (ed 3i4), que va guanyar el Senyoriu d'Ausiàs March ja fa uns anys:

gam[etòcit]



tombs i tombs i tombs

al voltant d’un centre obscur

que no ha merescut

l’atenció de cap nom

--------------

placa abissal



i des d’aquesta

foscor densa d’abisme

ara et preguntes

si el món no deu pas ésser

sentits enllà, i paüres

----------



sota la llum

que la il·lumina,

la cosa viva

dissabte, 11 d’abril del 2015

PIETÀ (poema d'homenatge a Antoni Ferrer)

PIETÀ

Diuen que és cert i que existeix
com una finestra o com uns versos
es miren a través però no es lligen.
Són aquests, els versos que existeixen,
els que es mengen la pietà fins que camina.
Són aquests, els que penetren minerals
fins a canviar les cèl·lules, els àtoms;
fins a trobar-li explicació a una pedra
que camina.

A la fi, és com rendir-se davant de la bellesa;
del sol que es pon davant d'un sol immòbil,
gairebé sòlid, amb un color de plom lleuger;
d'aquest marbre esculpit en màgia.
Fet i fet, voldria pensar que déu és la bellesa.
Però no: és les meues ganes d'assecar les llàgrimes
d'aquesta escultura que plora.

JOSEP LLUÍS ROIG. "Els déus no abandonen Antoni. Homenatge a Antoni Ferrer". DDAA. Pròleg d'Enric Sòria. Onada Edicions. Benicarló, 2015.


divendres, 10 d’abril del 2015

Article de Josep Piera

De vegades hom diu que els intel·lectuals valencians no opinem, però trobe que més aviat el que passa és que no ens escolten. Que ens silencien. I, si no, llegiu aquest article de Josep Piera. No els intel·lectuals valencians, sinó qualsevol persona que utilitze el cervell, ha d'estar en contra d'una llei que decidisca unívocament què és ser valencià o alemany o rus. I Josep Piera ho ha dit molt ben dit. No calen més paraules:

dimecres, 8 d’abril del 2015

XI CONGRESO DE NOVELA Y CINE NEGRO: MIRADA CRÍTICA, DENUNCIA SOCIAL

XI CONGRESO DE NOVELA Y CINE
NEGRO: MIRADA CRÍTICA, DENUNCIA
SOCIAL
14, 15, 16 y 17 de abril de 2015


MARTES 14 de Abril
9.00 h. ENTREGA DE MATERIALES Aula Magna
9.15 h. INAUGURACIÓN OFICIAL Aula Magna
10.00 h. SESIONES SIMULTÁNEAS DE COMUNICACIONES
NOVELA NEGRA IBÉRICA Aula Magna
Moderador: Ludovico Longhi
Chung-Ying Yang (National Chengchi University), Una mirada
crítica a la identidad cultural y a la demarginalización en la
novela negra española contemporánea
Josep Lluís Roig Sala (Escritor), Nueva novela negra
valenciana (en catalán)
José Ismael Gutiérrez (Universidad de Las Palmas de Gran
Canaria), Periferias de la novela negra española: humor y otras
subversiones en la narrativa de Pgarcía



Ja sé que Salamanca queda lluny de València, però si algú està desficiós i vol passejar, queda convidat a les 10 del matí del 14 d'abril a l'Aula Magna de la Universidad de Salamanca.

divendres, 3 d’abril del 2015

Poetes del Poefesta: Yolanda Castaño

A VOZ DA ÉPOCA
Os croissants desta mañá
xa saben algo resesos.
Os xornais sobre a mesiña
son unha fame ventrílocua.

Quixera que a visión non fose
un acto irreversible,
que o noso sentido da historia se estendese
ata máis alá do almorzo.

Apearnos de cada playback,
coreografía das entrevistas.
Xa non verdades como puños, verdades como
mans abertas.

Os titulares teñen un gusto a conversa de ascensor,
o mundo, un gran programa de escritura preditiva.

A noticia lida con máis convencemento
é aquela sobre a que
pelo unha pataca.

Moita información está perdendo os papeis.

A verdade havos facer
escravos.

Yolanda Castaño


LA VEU DE L’ÈPOCA
Els croissants d’aquest matí
ja tenen el gust una mica ressec.
Els diaris a la tauleta
són una fam ventríloqua.

Voldria que la visió no fóra
un acte irreversible,
que el nostre sentit de la història s’estenguera
més enllà de l’esmorzar.

Baixar-nos de cada playback,
coreografia de les entrevistes.
Ja no veritats com a punys, veritats com
a mans obertes.

Els titulars tenen un gust a conversa d’ascensor
el món, un gran programa d’escriptura predictiva.

La notícia llegida amb major convenciment
és aquella sobre la qual
pele una creïlla.

Molta informació està perdent els papers.

Només la veritat us farà
esclaus.

Traducció: Josep Lluís Roig


Tot i que el Poefesta 2015 ja ha passat, la poesia continua. Així, he pensat que seguiré amb els poetes que no vaig tenir temps d'incloure.
Si voleu més informació sobre Yolanda Castaño, podeu consultar la seua pàgina web.