dimarts, 25 de setembre del 2012

Si no existiren certes persones, caldria inventar-les

"No hi ha esperança. No ens rendim."
Nini Haslund

dijous, 20 de setembre del 2012

TEATRE A OLIVA, AQUEST DIVENDRES

Sense alçar pols ni remolí, el teatre professional ha desaparegut a Oliva, com a tants d'altres llocs del país i de l'estat, supose. No hi ha prou diners per a tot i no és bona la cultura, a vore si la gent s'acostuma a pensar.
I, com sempre, els grups amateurs a base d'hores, dedicació i bona voluntat, fan el que poden (i més i tot) per omplir el buit.
Demà divendres actua al Teatre Olimpia d'Oliva un grup d'aquests: amateur però treballat. Jo crec que és una bona ocasió per fer un tast de com anirien les coses amb més cultura i menys política trista, tan actual ella.

dilluns, 17 de setembre del 2012

“L’estudiant”


L’ordinador es venjarà

de qui fingeix que estudia:

qui l’utilitza amb engany,

com per art de bruixeria

es trobarà al cap de l’any

que s’haurà d’examinar,

també de ganduleria.

Joana Raspall (dins Versos amics, P.A.M., 1998)

Joana Raspall és, bàsicament, una activista cultural que estima la poesia i que ens ha deixat algunes perles de literatura per als més joves. I ara que comencem el curs potser era bon moment per a aquest poema. I que fa 99 anyets. Jo la vaig conèixer com a jurat del premi Martí Dot i em va sorprendre aleshores (l'any 90!): una persona plena d'alegria i vitalitat.
Podeu llegir la notícia a:
http://www.nuvol.com/noticies/joana-raspall-la-veu-poetica-mes-veterana/

diumenge, 9 de setembre del 2012

Livraria Lello (Porto)

Falamos junto à luz. Lá fora a noite
Imóvel brilha sobre o mar parado.
À sombras das palavras o teu rosto
Em mim se inscreve como se durasse.

Sophia de Melo Breyner Andresen.


Parlem vora la llum. Allà fora la ni
immòbil brilla sobre el mar aturat.
A l'ombra de les paraules el teu rostre
en mi s'inscriu com si durara.
(Versió pròpia)

El poema correspon al llibre "Dual" i forma part de la secció d'homenatge a Ricardo Reis.

La llibreria Lello és un edifici modernista neogòtic que paga la pena de visitar. Pel que conten, algunes escenes de Harry Potter s'hi van gravar. La visita paga la pena, encara que en període de pluja de turistes (com jo mateix) s'omple molt de personal.
No estava permés de fer fotos a l'interior, de tota manera vaig fer allò que acostume a fer, a les llibreries: comprar llibres. Un d'obligat, el de Sophia, nascuda a Porto (el 1919) i que estudia a Lisboa.
Després, vam passejar pels voltants i em vaig trobar llibres de poesia fins i tot en una botiga de coses per a la llar-botiga de delicatessen.

dimecres, 5 de setembre del 2012

Diari "El Mundo", divendres 13 de juliol de 2012




I ara només falta que diga que la sanitat privada és millor que la pública... A mi em faria vergonya publicar un pamflet tan trist i vergonyós. Hi ha diaris que amb un sol article demostren perfectament el nivell d'idiotesa. I m'agradaria fer constar que la crisi actual ha arribat justament per "creure" en la bondat dels mercats i fer-nos passar una colla de cabrons que només pensen a enriquir-se per angelets de la guarda...
Només de pensar que ara aprofiten la crisi que han creat per a enriquir-se més i que algú que es diu racional s'atrevesca a defensar-ho i promoure-ho fa que certs diaris ja no aprofiten ni per a paper higiènic. Una llàstima.

dissabte, 1 de setembre del 2012