dijous, 28 de maig del 2015

Rubén Luzón: nou llibre de poemes

Sens dubte, Rubén Luzón és un dels poetes "joves" (València, 1982)que més interés té per la renovació (formal i de contingut) de la lírica catalana. I, sense dubte, de lectura obligatòria per a la reflexió. Si, a més, vos agrada la ironia refinada, el gaudi és assegurat.
Ara acaba de traure nou poemari a Lleonard Muntaner. Un llibre que duu per títol "Sinó". Ho comente perquè a València el trobareu en poques llibreries... No dubteu a demanar-lo, si no el veieu.
Us adjunte un poema de "Baladaspirina" (2009) copiat del blog de Xavier Aliaga:

Hi ha una agonia lenta que ens precedeix,
un món anterior de llengua sucosa.
L'endevinem en la textura granítica d'un bust
on s'emmantega cofoia la llet dels orígens;
l'endevinem en la creixença pausada dels coralls.
Cadascú hi pot llegir el seu naufragi
de sang; apostar totes les fitxes al número
set, després al número tres, després al dotze
o al quaranta, quaranta jornades en el desert
sotmesos al baterell implacable del sol herald
on tard o d'hora reposaran els nostres ossos.
Per recompondre el nostre arbre genealògic
ens cal una paciència d'ase i, fent qualsevol judici,
aprendre l'amor en els ulls rebentats dels perdedors
(misericòrdia i kyrie-hosanna-et plebs tua
laetabitur in te (dies irae etc. o inevitable
Coca-cola ora pro nobis). No té res a veure
la claudicació amb la greu inèrcia esperançada.


I dos poemes del nou llibre:

dimarts, 26 de maig del 2015

Presentació oficial de "Resurrecció i mort de G.T." a Vila-real aquest dijous

Em fa especial il·lusió explicar que aquest dijous 28 de maig a les 18 h. a la plaça del Llaurador de Vila-real, en el marc de la Fira del Llibre de Vila-real, serà la presentació oficial (el part, en poques paraules) de la novel·la "Resurrecció i mort de G. T." (ed. 3i4)


I ací teniu un enllaç a Tele7 Safor on parle del llibre amb Puri Naya (a qui li agraesc l'interés que sempre mostra per la literatura). A partir del minut 13 i 10 segons: https://vimeo.com/128242621

dilluns, 25 de maig del 2015

"Cames inquietes" de Paco Sirerol

Divendres passat, vaig anar a la presentació de "Cames inquietes" de Paco Sirerol. Nascut a Gata de Gorgos el 1990. Interessat per la música (participa en un grup on toca la guitarra, canta i escriu les lletres de les cançons) i la literatura, treballa al negoci familiar per a guanyar-se la vida i escriure i cantar allò que vulga.
La seua poesia, fet i fet, pot ser qualsevol cosa excepte convencional. Des d'un jo crític i malparlat, arribem a una visió crítica del món (i de l'amor).
Deixe ací dos poemes i que cadascú jutge:

dimecres, 20 de maig del 2015

Josep Porcar a València, aquest dijous, a la llibreria 3i4, a les 19'30


Recorde que vaig descobrir Josep Porcar l'any 1994 (trobe) com a jurat del Senyoriu d'Ausiàs March, que va guanyar amb "Crònica de l'ocupant". Després vingué aquell magnífic "La culpa" i uns anys difícils per a publicar. Força anys després va reprendre el camí de la publicació amb "Els estius", que li aprofità per a reprendre el pols a la poesia. Un pols que s'ha anat afermant. No m'he llegit encara aquestes "Preguntes", però amb els antecedents de l'autor, jo acceptaré l'envit.


Lament

Mireu: sempre escampe
i m’escampe, dur, com la mort que ensuma la terra
i la fecunda, com una puta al llit, com un orgasme,
vastament, com el jonc que riu avall somriu
als peixos i a les pedres grosses.
- "Crònica de l'ocupant", ed. 3i4, 1995

dimarts, 19 de maig del 2015

portada provisional

Aquesta és la portada provisional del nou llibre que té previst nàixer el 28 de maig a la fira del llibre de Vila-real. Si algú hi veu alguna errada o errata, que avise, per favor.

dijous, 14 de maig del 2015

Lucia Pietrelli i Miquel Bezares avui a València


Al campament em vaig demanar si aquell pecat també l’havia de confessar. Els nois es varen aixecar tots. Un per un. Pareixia la insurrecció d’una nova religió. Jo també em vaig alçar. Amb la trena que em dolia i el cap emboirat pel tabac. Amb l’estómac buit fumava dos cigarrets cada matí abans d’entrar a la capella i escoltar el sermó del dia. Vaig explicar els meus pecats aferrant-me a la creença que explicar no vol dir rentar. Després de cada pecat, en deia les raons, n’extreia les motivacions més ocultes. Al tercer pecat el capellà mexicà em va fer callar: «Estimada, t’estàs allargant. Volem saber els pecats, no totes les justificacions infantils que et ronden pel cap». Vaig pensar que s’estava equivocant, que la seva era una falta de respecte molt gran que envaïa l’espai i el temps que tenia a disposició per contar la complexitat de les meves experiències. Però tot aquest pensament se’m va amalgamar dins la panxa amb els fums volàtils dels cigarrets i, en mirar al meu voltant, vaig notar que cap noi no estava pensant el mateix que jo. Vaig seure i, cap endins, vaig bufar totes les blasfèmies que coneixia.

Lucia Pietrelli, Qui ens defensarà.

HI HA COTXES PLENS D’AMOR EN LA HUMITAT...


Hi ha cotxes plens d’amor en la humitat
la furtiva humitat dels soterranis i dels temples
i veig amb els ulls del desfici les resplendors
la pluja en la mirada el primer cop que la mort
amb la nuesa del grumer i l’alè de la teva veu
em penetrà quan amb paraules com mortalles
em digueres
encara ho record la memòria no em traeix potser
et deixaré
ho veig i em veig a mi clandestí i furtiu i desert
i em veig pecant en el nostre temple gris i brut
sobre quatre rodes i de la creu vèiem davallar-ne Jesús
mentre Maria li feia reverències i el meu mabre oh!
amb quina fruïció flagel·lava la teva capella!
i aleshores teníem les mans plenes de formigues
i podríem dormir plegats i aquí oblidar-los
els nostres noms i besar-nos a l’ascensor i a la boca
del metro i a la cabina telefònica i sota l’escala
i al bosc i als llavis i als pits de la duna tallada
i oh veig encara amb els ulls del desfici
mentre s’esventren en l’aire els ocells de la nit
i en els cotxes buits ja d’amor la pell cremada
un ritu antic i una olor d’aigua em recorden
que la portares tu la mort la temuda mort
la mort fidel la mort inesperada la mort fantasmal
al recer del meu cos tremolós d’home escàpol i ferit
i tu m’ensenyares a sentir-la i per tu la tem encara

Miquel BEZARES, Crònica del desfici, 1992.


Considere Miquel Bezares un dels autors més interessants de la poesia catalana. Amb voluntat de renovació i amb coses a dir. I Lucia Pietrelli l'autora amb un món interior més personal. Una parella a no perdre. Llàstima que un virus no em permet anar a la presentació. Enveja tinc d'aquells que puguen assistir.