dimarts, 31 de gener del 2012

novel·la negra i criminal i valenciana

Dissabte passat se va celebrar a Gandia una taula redona sobre novel·la negra. Jo, personalment, pense que té l'èxit que té gràcies a que és una manera d'encabir la realitat en un corsé predefinit, que ajuda a assimilar-la. Juli Alandes ("El crepuscle dels afortunats", ed. La Magrana, 2010)va sospitar si no era una qüestió de moda, però jo estic amb Joan Pla ("Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building", edicions 96, 2011), que la realitat ens dóna, per desgràcia, molt de material. I que el material de vegades supera clarament qualsevol ficció.
Fet i fet, com comentava Vicent Usó ("La mà de ningú", ed. Proa, 2011), si algun autor s'haguera inventat les converses de Camps i Costa amb el Bigotes, no haguera segut creïble. De manera que per fer païble l'impaïble, jo crec que tendim a la novel·la negra. Voluntàriament o involuntària, com en el cas del mateix Vicent ques'hi endinsa un poc a cada nova novel·la. Sense voler, però inaturablement.
En resum, l'acte, conduït per Gregori Royo, va resultar amé i curt, perquè es va animar just quan ja calia tancar-lo.
Després, uns quants, vam seguir en un dinar a La Drova, a Ca Maria. En resum: llibres incitants i conversa. I bon menjar i un paisatge fred. El paradís contra el món de la novel·la negra!