dijous, 25 de març del 2010

Un llibre imprescindible per a professors, pares i alumnes intel·ligents

El llibre en qüestió és una novel·la i duu per títol "Una barca al bosc". L'autora, PAOLA MASTROCOLA,és una autora ben coneguda a Itàlia però encara poc llegida entre nosaltres. I l'editorial, Edicions 96,és una xicoteta editorial, plena de caràcter, de Carcaixent, al País Valencià.
La novel·la conta tot el procés educatiu d'un xiquet superdotat i les seues dificultats per adaptar-se. La narració és tendra, irònica, brillant. Et rius i plores per parts iguals i et consoles en veure que el sistema educatiu no falla només ací, encara que també.
Hauria de ser de lectura obligatòria per al professorat. Encara que això potser ens faria reflexionar encara més sobre la situació de l'ensenyament. I no crec que convinga a aquells que manen.
Hi ha escenes vertaderament catàrquiques, com per exemple, el moment en què li donen al pobre xic la nota de l'examen de llatí, quan està desil·lusionat perquè ha tret massa bona nota. I això que ell ja no demanava suspendre, es conformava amb un aprovat.
Abans de criticar l'ensenyament, llegiu-vos-el, per favor!
"Una barca al bosc"
Paola Mastocola
Edicions 96

dilluns, 22 de març del 2010

de nou el poefesta a Oliva





Et convidem a...
VI Festival de Poesia d'Oliva a Francisco Brines
(Al carrer Major d'Oliva, al Teatre Olímpia)
Divendres, 26 de març de 2010 a les 20h

I després.....l'AFTER HOURS de la Poefesta amb:
Teresa Pascual, Maria Josep Escrivà, J. Lluís Roig, Josep Piera, Rafael Vallbona, J. Vicente Sala, Joan Navarro... i la cantant Clara Andrés.

LA MALABAR Isaac Albeniz, 34 esq. Menendez y Pelayo, 13 A les 24 h.

Més info: www.poefesta.com

dimecres, 17 de març del 2010

PRIMERA HISTÒRIA D'AMOR

Es van conéixer de pura casualitat un dia a la fàbrica: ell treballava a la cadena de muntatge i ella amb l’ordinador central. Va ser com un llampec de jo et mire tu em mires i ens quedem bocabadats més de mitja hora sense saber ben bé que dir-nos fins que a algú dels dos se li ocorre allò de podríem pegar una volta tots dos plegats, avui que fa bon dia. O el més manit de que et sembla si anem a sopar i després passegem una estona sota les estrelles.
I la primera opció va ser, que l’aire era blau i les floretes començaven a florir per tot arreu, com correspon, i tot era felicitat, excepte per als al·lèrgics al pol·len, però ells no ho eren.
I jo t’agafe una miqueta de la mà, tímidament, com qui no vol la cosa però sí que la vol i tu no la lleves i somrius tendrament i dolça, clar, i s’acosten una miqueta més i parlen i parlen, descol·locats, per inèrcia només, sense saber ben bé què diuen fins que un dels dos decideix prendre la iniciativa i acosta la boca cap a l’altre, amb els ulls així com mig tancats, melosos. I arriba el primer bes i les carcasses i les paraules d’amor i cada volta el camp més ple de floretes i quedem per a demà i per a l’altre i l’altre i l’altre i tots els que queden fins al sempre.
Que tota la fàbrica vessava de comentaris, que qui ho havia de dir, o ja veus, ella de tan bona casa com era. Però ells a la seua: vine que coneixeràs la meua família i el mateix dic i el que tu digues, amor. I així fou: que visitaren llurs famílies i els van comunicar en to solemne que volien casar-se. I les respectives es van sorprendre per la rapidesa dels fets, però els veien tan enamorats, feliços, primaverals, que els van donar el consentiment i hi van col·laborar de manera desinteressada i totalment altruista als preparatius.
I així va succeir, que un dissabte qualsevol quan ja començava l’estiu es van casar, entre les set i les vuit de la vesprada. Que tot va ser com s’esperava, amb la pluja d’arròs a la porta de l’església -tradicionals ells ni van voler sentir a parlar de passar pels jutjats-, les bromes típiques, les felicitacions,... I ells allí, més tendres que el món, enamoradíssims, amb bona cara davant tot el personal, que les respectives famílies eren molt llargues i n’hi havia que no havien vist des de feia anys i panys, per no dir mai.
Quan, després de tot el muntatge, va seguir la festa ell ja estava cansat però la veia tan radiant, tan contenta, tan amb ganes que aquell dia no s’acabara mai, que va decidir aguantar tot el que tocava aguantar.
Cap a la matinada, cansats però immensament feliços, arribaven davant la porta de la seua nova casa. I ell encara va traure forces de flaquesa i la va prendre en braços i la va portar fins l’habitació, que havien omplert de globus i els van haver de punxar tots i després hagueren de traure el sucre o la sal del llit i a la fi aconseguiren quedar-se sols amb ells mateixos.
Aleshores fou quan, malgrat el cansament i la son, vingué allò de començar a acaronar-se i què contenta estic, amor, i què content estic, amor, i llevar-se a poc a poc la roba i a vore qui diu la tendresa més tendra i com he pogut viure sense tu i quin cos més perfecte que tens i com m’agrada i va ser llavors, mentres li acaronava els cabells, llargs, amb la mà, que es va adonar de les seues orelles de vidre que els cabells li tapaven normalment i que permetien vore els circuits que envoltaven la matèria pensant i li digué saps, m’agraden més les teues orelles de vidre que les meues de símil pell.
(d'Històries circulars i altres relats, ed. Brosquil, 2003)

dimarts, 16 de març del 2010

POESIA

La matinada clara
Maria Cabrera
Il•lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet
Editorial Accent, 2009

Maria Cabrera ens sorprén amb un nou poemari on s’empelta de literatura popular per arrodonir i embolcallar aquells tons avantguardistes i orals. Crec que aconsegueix donar una rodonesa indiscutible als poemes.
Roger Costa-Pau la cita al seu blog:
http://blogs.elpunt.cat/rcostapau/2010/02/15/duna-saborosa-actualitat-5/

dijous, 11 de març del 2010

TEORIA DE L'ATZAR

L’home, vestit de verd semàfor, esguarda a banda i banda del carrer i creua, tranquil, amb passa ferma: cap cotxe, cap persona: són les dues o les tres de la matinada a Ciutat. No hi ha ningú pels voltants però sap on trobar la gent. Ho fa gairebé totes les nits: es vesteix amb cura, elegant, tranquil, pausat. S’afaita abans d’eixir: sap que si es deixa barba de tres o quatre dies li dóna més caràcter, però no aguanta l’aparença descurada que provoca la primera nit. Tria bons vestits, o se’ls combina, però sempre amb un toc cridaner: segur com està d’ell mateix no li importa -prefereix- que el miren.Avui n’estrena un de tall clàssic però verd, d’un verd així com de semàfor que el va copsar per inesperat. Va tardar hores a trobar-li unes sabates, uns mitjons, una camisa i ara està satisfet del resultat. Segur que els seus amics -però molt més les seues amigues i les futures- no poden estalviar-se una admiració incerta.Tomba el cantó i, del fons d’un portal fosc, alguna cosa el colpeja al cap. Unes mans, una cartera, un rellotge, unes passes apressades, i ell queda allí, tirat, mentre la sang s’escampa sobre el verd i el terra.(Dins "Històries circulars i altres relats", Josep Ll. Roig, Emili Gil i Rafa Gomar, ed. Brosquil, 2003)

Activitats per a avui

El dijous dia 11 de març, inauguració d'una exposició extraordinària amb CARMEN CALVO i FRANCISCO BRINES a les 20'00 hores de la vesprada al Museu Etnològic d'Oliva (C/Tamarit).
L'exposició és per obrir boca abans del Poefesta (poefesta.com).
De tota manera, si algú passa a prop d'Oliva i té una mica de temps, tant aquesta exposició com una visita al museu etnològic, que és a prop, paguen molt la pena. Del museu etnològic és imprescindible la visió de les poques peces que queden a Oliva del Palau que els Centelles s'hi van construir. Un vertader monument al concepte d'Humanisme. Amb peces dignes del més bell Renaixement italià.

A més, a CA REVOLTA, a les 20'30 també hi ha un recital que ens recorda que tots els dies són bons per recordar que homes i dones no som igual però que sí valem el mateix. En aquest cas, valem els nostres versos. I aquests d'avui paguen la pena (fet i fet, jo hi volia anar, però finalment em serà impossible).

dilluns, 1 de març del 2010

UNA MAR DE PARAULES

Un recital de poesia i música a bord d'un vaixell al port de Dénia, símbol de la històrica vocació marinera i cultural de la ciutat. Breu introducció a cura de Tono Fornes. Reciten: Dimas Montiel, Mª Josep Escrivà i Isabel García Canet. Música a cura de Cristina Martí (guitarra) i Paula Pons (viola).
4 de març, 20'30 hores. Al Port de Dénia, Fast Ferry Patricia Olivia.