dilluns, 29 d’agost del 2011

araf


Iniciem el retorn. Aquest estiu hem fet moltes coses però potser destacaria un viatge per Gal·les i Anglaterra. Jo, com a sofridor del meu país, el que més em va sorprendre és com de normalitzat tenen que els anglesos no són gal·lesos i a l'inrevés. I, malgrat que no vaig escoltar ningú parlar en gal·lés, com supose que els passarà als gal·lesos que visiten el País Valencià, era a tot arreu. Per exemple, a les indicacions de les carreteres: Slow / Araf era una expressió sovintejada.
Ah! I Dylan Thomas, sant, que em perseguia allà per on anava!
I ara és l'hora del retorn. A vore si fem l'aterratge amb calma, lent. Araf.