dimecres, 30 de març del 2011

aquest dijous i divendres, Poefesta de La Safor

El Tast POEFESTA
Dia: Dijous 31 de març de 2011
Lloc: Centre Formació d’Adults Oliva. FPA Joanot Martorell (al passeig d’Oliva)- Oliva 20:00 H.
POESIA + MUSICA
Àngels Gregori, Teresa Colom, Anna Aguilar-Amat, Teresa Pascual, María Eloy-García
Josep Tero
VII Festival de Poesia d'Oliva
Dia: Divendres 1 d'abril de 2011
Lloc: Teatre Olimpia d'Oliva 20:00 h
Entrada lliure
ELS POETES
Rhodah Mashavave
Teresa Colom
Dolors Miquel
Andreu Gomila
Josep Ballester
Carles Torner
Anna Aguilar-Amat
María Eloy-García
Ramon Guillem
Pedro Enríquez
Jaume Pont
José Luis Parra

LA MÚSICA
Josep Tero
Hugo Mas
AFTER HOURS DE LA POEFESTA
Divendres, 1 d'abril de 2010
Hora: 24:00 h
LLoc: La Malabar
JAM SESSION POÈTICA
Clara Andrés, Josep Piera, Aribau 21, Elena Escribano, Dolors Miquel, Luis Otero i més

I més informació a http://www.poefesta.com

dimarts, 29 de març del 2011

Udols d'un llop de paper


La poesia polonesa al segle XX ha estat excepcional. Amb una profunditat i expressivitat i complexitat fascinants. Potser hi ha tingut a vore el fet que ha estat un país entre dos gegants (Alemanya i Rússia), vexat, autoreivindicat, perseguit, annexionat, tallat a trossos,... I tot això ha concedit un pòsit excepcional als seus autors. I Rózewicz és un dels seus exponents, a l'alçada de la Premi Nobel Wislawa Szymborska. Ja ho vaig comentar en una altra entrada: un llibre imprescindible.
(Per cert, quan suara parlava de poesia polonesa, m'ha passat un flaix pel cap i he estat temptat de fer paral·lelismes, evidents d'altra banda, amb la poesia catalana: però això ja ho havíem de tenir més que clar...)

divendres, 25 de març del 2011

Festival de poesia a La Safor aquest dissabte



Festival amb l'actuació del Cantar de la Burrera amb salvador Bolufer a la veu, Cristina a la guitarra solejada, Enric Murillo al piano galàctic i César Monzonís com a home de blanc.

El Cantar de la Burrera és una interpretació dignificada de la poesia satírica valenciana. És garantia de riure amb textos de qualitat literària. D'alguna manera, és atrevir-se a rellegir la tradició de poesia satírica que tenim. Altament recomanable.
Per altra banda, tindran la col·laboració de Maria Josep Escrivà i Tomàs Llopis, no sé si per fer de contrapunt o per demostrar que els poetes valencians dominen els diferents registres. Interessant, qualsevol de les possibilitats.
Per cert, el poble és menut i tot el món sap on està l'Auditori Municipal. Aparqueu on aparqueu (perquè de transport públic a aquestes altes hores ja no n'hi ha), deixareu el cotxe a prop.

dijous, 24 de març del 2011

Tertúlia amb l'autor de 'Conta'm la veritat sobre l'amor'

Divendres que ve a les 19 h al Micalet (C/Guillem de Castro, 73 de València).

Divendres que ve, 25 de març, a les 19 h, al Micalet (València), xarrada amb Santiago Forné sobre la seua novel·la ('Conta'm la veritat sobre l'amor') publicada per l'editorial Tria Llibres. A més, en l'acte presentaran també el projecte Llegim i Piulem, una tertúlia literària que es desenvolupa per Twitter i en la qual s'ha estat comentant la novel·la de Forné.

dimarts, 22 de març del 2011




L'any passat com a mínim, Òmnium va llançar una campanya per a triar llibres per a Sant Jordi: quin regalaries, la millor portada,... anècdotes d'aquestes. Qui vulga entretindre's i participar-hi, pot votar al següent enllaç:
http://santjordi2011.santjordi.omnium.cat/www/santjordi/santjordi2011/ca/sondeig.html

dimarts, 8 de març del 2011

literatura i món i dones i homes i persones

Així com quan jo escric no pense que forme part de la literatura més gran sense estat i altres reflexions similars, sinó que jo escric mentre em baralle amb tota la literatura que tinc al meu abast, així supose que les dones, quan escriuen no es mesuren només amb la literatura escrita per dones, sinó a tota la literatura. I això és símptoma de normalitat i justament això és el que no poden digerir alguns nacionalistes espanyols i alguns homes.
Però de vegades els ultranaciolistes o els homes utilitzen les armes desproporcionadament i sistemàtica. Un exemple trist d'això és:
Nadia Anjuman (aprox. 1980 - 4 de novembre de 2005)
Va estudiar a la Universitat de Herat, moment en què va escriure el llibre de poemes Gul-e-dodi (Flor de roig fosc), fet que li va proporcionar una gran popularitat, no només a l'Afganistan, sinó també al Pakistan i a l'Iran. Poc després va ser trobada morta a colps i es va considerar culpable de l'assassinat el seu marit, que ja està en llibertat i és el tutor de la filla dels dos.
La seua poesia reflecteix la vida que han de suportar les dones en l'Afganistan: inferioritat envers l'home, negació com a persona, menyspreu de la família per dedicar-se a activitats literàries i publicar-les, entre d'altres.

Cap desig d'obrir la boca.
De què hauria de cantar jo...?
Jo, que sóc odiada per la vida.
Cap diferència entre cantar o no cantar.
Per què hauria de parlar de la dolçor,
quan sent amargor?
Ai, el puny de l'opressor
colpeja la meua boca.
No tinc cap company a la vida
per qui puc ser dolça jo?
Cap diferència entre parlar, riure,
morir, ser.
Jo i la meua solitud cansada
amb aflicció i tristesa.
He anscut per al no-res.
La meua boca hauria d'estar segellada.
Ai cor meu, tu saps que és primavera
i hora de celebrar-ho.
Què hauria de fer amb una ala travada,
que no em deixa volar?
He estat en silenci molt de temps,
però no oblide mai la melodia,
perquè cada moment xiuxiuege
les cançons des del meu cor,
que em recorden
el dia en què rebentaré aquest gàbia
i volaré d'aquesta solitud i
cantaré com una malenconiosa.
No sóc pas pollancre feble
per a ser sacsat per qualsevol vent.
Sóc una dona afganesa,
cosa que només significa lamentar-se.

dilluns, 7 de març del 2011

portada de la nova novel·la



A finals d'aquest mes, apareixerà la novel·la breu que vaig escriure amb els alumnes. Crec que és el llibre que, a hores d'ara, més gratificant m'ha resultat, perquè els protagonistes de la història s'assemblaven a cadascun dels i les alumnes, i perquè, encara que el treball d'escriure-la va ser meu, l'entusiasme me'l van encomanar ells. Fins al punt que jo havia pensat escriure només unes poques pàgines, un conte, però es van implicar tant que vaig allargar la història. Ens s'ho vam passar bé i jo vaig aprendre alguna cosa.
La portada, de moment, a mi m'agrada.

diumenge, 6 de març del 2011

AL PRINCIPI EXISTIA LA PARAULA

AL PRINCIPI EXISTIA LA PARAULA.
Era estiu i buscàvem els caus
de formigues amb l'esquer
del pa. Xiu-xiu feia, recordo.
Ara dic que entre llengua i dents
l'aire m'articulava, prenyant,
el primer de tots els significats
que després em serien possibles.
Res d'això, però, seria digne
d'un poema si no hagués llegit
d'uns versos de Pinkhas Sadé
que Déu no parla als homes
sinó amb dues paraules.
I La primera és amor, diu.
D'aquell temps, però, jo només
en recordo el xiu-xiu. O també
que la fi, llavors, era domèstica,
vagament infantil, d'orina
i pols com la matèria d'un déu
pronunciant-me que obrís la mà:
s'hi enfilava l'insecte, bell, sagrat,
cridat a ser pel pa i la paraula,
tant se val si per amor o xiu-xiu,
mentre la carn dels dits, fent tenalla,
discriminava mort i carícia
d'entre dues formes de dir pressió.
La primera és amor, deia el poeta.
I la segona, mort, ens conclou.

Joan Duran, "Natural delit", Edicions del Salobre, 2011

Trobe que Joan Duran és una de les millors apostes entre els poetes joves que ja no són tan joves. Molt interessant. I edicions del Salobre una editorial impagable (és a dir, que amb diners no es pot pagar la feina que fan: recuperant l'obra d'autors IMPRESCINDIBLES que, per algun motiu que té a vores, supose, amb el fet d'escriure en una llengua sense estat, no estaven a l'abast del públic; Miquel Àngel Riera, per exemple).

dijous, 3 de març del 2011

Christelle Enguix, M. Josep Escrivà, Maria Fullana, Begonya Pozo i Pepa Úbeda avui a València

Avui dijous 3 de març es celebrarà ESCRIPTORES AL TERRAT. Recital amb motiu del 8 de març. Dia Internacional de les Dones. Amb: Christelle Enguix, M. Josep Escrivà, Maria Fullana, Begonya Pozo i Pepa Úbeda. Coordina: Isabel Robles. A les 19:30h. A l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12 - València)

(No sé com dir-ho, però trobaria més interessant ajuntar escriptores i escriptors -poetes- dels dos gèneres amb un tema comú: això és la igualtat. I s'ha de cultivar dia a dia. Que reciten juntes per l'únic motiu de ser dones remet al guetto. Ara, la qualitat de les poetes que hi participen és tanta que s'ha d'anar a escoltar-les, gaudir dels seus versos. No perquè siguen dones, sinó perquè fan poesia de la bona, de la de veres, de la que no entén de gèneres ni condicions)