AL PRINCIPI EXISTIA LA PARAULA

AL PRINCIPI EXISTIA LA PARAULA.
Era estiu i buscàvem els caus
de formigues amb l'esquer
del pa. Xiu-xiu feia, recordo.
Ara dic que entre llengua i dents
l'aire m'articulava, prenyant,
el primer de tots els significats
que després em serien possibles.
Res d'això, però, seria digne
d'un poema si no hagués llegit
d'uns versos de Pinkhas Sadé
que Déu no parla als homes
sinó amb dues paraules.
I La primera és amor, diu.
D'aquell temps, però, jo només
en recordo el xiu-xiu. O també
que la fi, llavors, era domèstica,
vagament infantil, d'orina
i pols com la matèria d'un déu
pronunciant-me que obrís la mà:
s'hi enfilava l'insecte, bell, sagrat,
cridat a ser pel pa i la paraula,
tant se val si per amor o xiu-xiu,
mentre la carn dels dits, fent tenalla,
discriminava mort i carícia
d'entre dues formes de dir pressió.
La primera és amor, deia el poeta.
I la segona, mort, ens conclou.

Joan Duran, "Natural delit", Edicions del Salobre, 2011

Trobe que Joan Duran és una de les millors apostes entre els poetes joves que ja no són tan joves. Molt interessant. I edicions del Salobre una editorial impagable (és a dir, que amb diners no es pot pagar la feina que fan: recuperant l'obra d'autors IMPRESCINDIBLES que, per algun motiu que té a vores, supose, amb el fet d'escriure en una llengua sense estat, no estaven a l'abast del públic; Miquel Àngel Riera, per exemple).