Una de les coses que se'm va quedar per puntualitzar és que el fet que jo haja fracassat en els propòsits inicials, no implica que els poemes del llibre siguen millors o pitjors, sinó que no són el que jo volia.
Crec que, en general, hem de ser ambiciosos, exigir-nos apuntar alt. Si després el tret ens ix més baix, o cap a la dreta o l'esquerre, la cosa haurà pagat la pena.
2 comentaris:
Efectivament, hem de ser exigents amb el que fem, que per això hom escriu. Ara, si esperàvem molt i el tret ens ix de qualsevol manera que no siga el centre, no crec que hauríem de pensar que ha valgut la pena: trobe que hauríem de pensar que ha estat un mal menor.
Jo diria més encara: grans descobriments i grans figures retòriques han estat conseqüència d'errors. La penícilina o la metàfora aquella de Joan Fuster, per exemple... Així que`d'allò que és un fracàs en poden eixir grans coses!
Publica un comentari a l'entrada