Dissabte passat se va celebrar a Gandia una taula redona sobre novel·la negra. Jo, personalment, pense que té l'èxit que té gràcies a que és una manera d'encabir la realitat en un corsé predefinit, que ajuda a assimilar-la. Juli Alandes ("El crepuscle dels afortunats", ed. La Magrana, 2010)va sospitar si no era una qüestió de moda, però jo estic amb Joan Pla ("Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building", edicions 96, 2011), que la realitat ens dóna, per desgràcia, molt de material. I que el material de vegades supera clarament qualsevol ficció.
Fet i fet, com comentava Vicent Usó ("La mà de ningú", ed. Proa, 2011), si algun autor s'haguera inventat les converses de Camps i Costa amb el Bigotes, no haguera segut creïble. De manera que per fer païble l'impaïble, jo crec que tendim a la novel·la negra. Voluntàriament o involuntària, com en el cas del mateix Vicent ques'hi endinsa un poc a cada nova novel·la. Sense voler, però inaturablement.
En resum, l'acte, conduït per Gregori Royo, va resultar amé i curt, perquè es va animar just quan ja calia tancar-lo.
Després, uns quants, vam seguir en un dinar a La Drova, a Ca Maria. En resum: llibres incitants i conversa. I bon menjar i un paisatge fred. El paradís contra el món de la novel·la negra!
3 comentaris:
Bon resum de la jornada vista per tu. I bona frase final. L'enllacem a la pàgina de saforíssims a facebook. Jo em vai quedar encara amb ganes de poder conversar més amb tots els autors que hi havia a la sala. Per cert, pots mirar què va donar de sí la jornada a altres blocs. Abraçada!
http://jesuseduard.blogspot.com/2012/01/saforissims-vicent-uso-i-la-historia.html#comment-form
http://delavalldalbaidaestant.blogspot.com/2012/01/un-cap-de-setmana-complet.html
http://andreacriminalrobles.blogspot.com/2012/01/la-novella-negra-saforissims-amb-vecent.html
Em va agradar el nivell del discurs dels tres de la taula, tant en la informació com en l'opinió sobre la novel·la negra.
La meua pregunta va ser que si la realitat supera la ficció,per què no busquem àmbits d'aquesta realitat i la presentem com a ficció, de manera que eixamplem el marc dels gèneres literaris i impliquem-hi altres lectors?
A mi se'm va fer curt l'acte. I això que diu Ignasi pot ser, acotant la idea, una proposta d'obra col·lectiva, més que individual, en format conte, per exemple. O, amb més humiltat, un blog on posar les aproximacions.
De tota manera, no deixa de sorprendre'm el nivell malgrat el silenciament i totes les traves infinites. No és un miracle perquè un miracle és una excepció i no som una excepció sinó una realitat.
Publica un comentari a l'entrada