dissabte, 9 de juny de 2012

PISCINES



El nedador, immòbil, ha caigut
al fons de l’aigua, com l’odi adormit:
a dintre la piscina tot és quiet:
s’ofega a poc a poc entre l’oblit
dels moviments desesperats i muts.
De sobte veu un badall o una escletxa:
la superfície l’espera allí.
El nedador, ple de foc als pulmons,
s’hi dirigeix com un obús que trenca
la superfície tranquil.la i clara
de la memòria adormida a penes:
en sortir, obre les mans en l’esclat
i el vidre es trenca en milers d’insilencis:
un odi sorollós creix per les vores
al ritme dels cristalls: sona, de lluny,
com si degotejara el món en sang.

- Josep Lluís Roig, "Oasi breu", ed. Tàndem, València, 2001.







Les imatges són del bloc de Pau Valls.