diumenge, 1 de juliol de 2012

CAP AL FUTBOL

La llàstima és que qui ha d'aprendre no aprén ni a tirs. Mil anys (o cent, per al cas...) de selecció jugant a allò de la fúria espanyola i una merda.
Uns pocs anys que juguen amb l'estil del FC Barcelona i duen dues eurocopes i un mundial.
Tres-cents anys practicant un etnocentrisme econòmic i moltes merdes (Bankia molt pudenta, però hi ha molts més exemples). Si foren capaços d'extrapolar del futbol encara tindríem possibilitats d'eixides dignes a tota aquesta crisi. Però no hi ha ceguesa més gran que la d'aquell que no vol veure...

2 comentaris:

J.Salavert ha dit...

Em sembla que el concepte mateix de la fúria espanyola té més a veure amb ideologia que amb joc. La fúria es pot trobar, per exemple, en la crueltat i la repressió franquista després de la guerra. Fúria i ferotgia de desfer-se'n dels opositors. I gairebé 80 anys més tard, els qui haurien de fer justícia condemnen el jutge que volia fer-la. El 'enano' dictador no ha mort del tot.
Salutacions.

Josep Lluís Roig ha dit...

Hola! He estat de congrés i no t'he pogut respondre abans.
És evident que bona part dels problemes actuals véne directament de l'herència franquista, des de tics a uns partits polítics excessivament forts.
I el problema és que, per a regenerar tot això, caldria que els mateixos partits renunciaren a una quota del seu poder. Algú pensa que ho faran?