dijous, 17 d’octubre de 2013

Ressenya "Insuficient s'escriu amb sang"

És fascinant com passa el temps. Ara tinc a primer de Batxillerat alguns dels alumnes que van participar en les votacions sobre la trama d'aquesta narració juvenil que, amb el temps, he comprovat que funciona molt bé a darreries de 1r d'ESO i a 2n d'ESO (no de bades el grup amb el qual la vaig escriure estava a la primera avaluació de 2n d'ESO.
De la ressenya em va fer gràcia que es queixa del final tan obert. I supose que té raó, perquè no va haver manera de consensuar un final que ens agradara a tots. El problema és que ara em demanen una continuació... Ai, mare!
Bé, la ressenya fa:

Insuficient s’escriu amb sang

«De vegades està bé ser conscients que formem part d’un conjunt més gran. Cadascú diferent. I això ens fa més grans que la suma individual de cadascú». En aquest fragment, que bé podria concentrar el valor de l’obra, el narrador remarca la importància de treballar en equip, de funcionar com un engranatge on cada peça és clau. De fet, al final l’autor confessa que l’obra també sorgeix d’una proposta col·lectiva: és el fruit del seu esforç i el dels seus alumnes, que van endinsar-se en les bases de la narrativa participant en la seva construcció. La història és inquietant des de l’inici. Des del primer punt de gir, situat ben aviat en la trama, l’autor sap mantenir el fil de la intriga ben tibant servint-se del recurs de concentrar l’argument en un sol matí i, d’altra banda, iniciant els capítols amb l’hora dels fets, com els apunts informatius de les sèries televisives o les notes d’un detectiu. L’argument és senzill i una aposta segura per generar tensió: una classe sencera s’ha quedat hermèticament tancada dins l’escola i són assetjats per un assassí que en controla els moviments. Però les expectatives que manté el lector són truncades amb un final inesperat que deixa massa caps deslligats i la història amb un confús interrogant.

Civit, Ariadna, "Faristol", Novembre 2011, p. 26.

Fitxa
Titol: Insuficient s’escriu amb sang
Autor: ROIG, Josep Lluís
Il·lustrador: Òscar Sarramia
Editorial: Cruïlla
Lloc de edició: Barcelona
Any: 2011
ISBN: 978-84-661-2885-8

També es pot consultar a la pàgina de Faristol.

2 comentaris:

Imma Yeves ha dit...

Certament el llibre funciona!
El curs passat vaig treballar-lo amb l'alumnat de 1r d'ESO i he d'assenyalar que és la lectura que millor recorden.Com la història ja la teníem, la tasca consistia a proposar un final. QUINS FINALS ! Us assegure que la capacitat imaginativa dels alumnes és inabastable . Ahhhh, he de dir-vos que en alguns d'ells el professorat no eixia ben parat. Com ens veuen, quina colla més perversa !

Poeta i narrador, continua la història si ho consideres oportú. Potser ens duguem una sorpresa.
Salutacions.

Josep Lluís Roig ha dit...

Jo accepte propostes de finals! Perquè, efectivament, el joc consistia a proposar finals. Però ja entre els meus alumnes no va haver una majoria significativa cap a cap dels finals proposats...
I moltes gràcies per torturar els teus alumnes amb el meu llibre. Aquests curs els dimarts a primera hora o segona puc anar a València a fer participar els teus alumnes com a protagonistes d'un conte... I no cal que s'hagen llegit el llibre.
Una abraçada!