divendres, 24 de gener del 2014

El perfil lluminós del desencís

El primer llibre que vaig llegir de Jaume Pérez Montaner fou "L'heura del desig". He de reconèixer que no em va acabar de fer el pes. I aleshores ho vaig atribuir a la influència anglosaxona, que per aquells temps tampoc era la meua influència cultural favorita.
D'això han passat ja molts anys. Molts. I molts anys després em va agradar molt "L'oblit". Un poemari magnífic, al meu entendre.
Ara que m'acabe de llegir "Geografies de l'oblit", un llibre a mig camí entre l'antologia i la reescriptura, m'adone que allò que trobe fascinant en la seua obra són els poemes de desencís (que no en són pocs i, molt majoritàriament, són magnífics).
Afortunadament i dissortada, la vida ja ofereix moltes possibilitats de desencís. I si és la vida al nostre país, ja són incomptables. Per tant, ja que tenim la dissort de patir uns governs que censuren la nostra llengua (via televisió, via ràdio i ja provaran d'altres camins, no patiu) com a mínim tenim la sort de gaudir de persones com Jaume Pérez Montaner que ho conten magníficament.
En aquests dies en concret, dedique als nostres polítics (de Madrid i valencians) aquest poema:

HORABAIXA

Eren ombres i són corbs d'esguard fix
la vida és un parany d'aigües pudentes
el futur no existeix
i el present es dessagna entre les roques

Veureu àguiles de vol irresistible
i el perfil lluminós dels enforcats
i tu obriràs la mà per dir adéu
abans que falses albes
entronitzen la por dels crims furtius
abans que s'inaugure
la soledat espúria
dels lacais i les rates
sobre la terra que vols i et rebutja

- Jaume Pérez Montaner, "Geografies de l'oblit", ed. Germania, 2013.