dimecres, 14 de maig de 2014

Cada volcà és abans muntanya

En aquest fer que el propi cos sigui l'altre,
el teu,
el desvari em pren
i sóc, sense potser saber-ho,
dièresi de mi.
Dos punts sobre una i.

- "Cada volcà és abans muntanya", El dígrat del desitx - Meritxell Cucurella-Jorba, edicions Terrícola, 2013.

Reconec que abans m'era indiferent, però ara veig amb felicitat com augmenten els libres de temàtica "vital" (en tant que interferències de la vida). Temes com la mort, els naixements,... prenen el lloc que els corresponen. Fóra llarg, ara, enumerar els autors, però se m'ocorren ara, darrerament, llibres d'Iban L. Llop, Txema Martínez Inglés, Amadeu Vidal i Bonafont,... Així que Meritxell ens regala una visió gens edulcorada i des d'una perspectiva diferent de l'embaràs. Benvinguda al club!

(Jo reconec que un llibre no, però algun poema sí que he escrit sobre circumstàncies vitals, com aquest dedicat als fills:

Oasi breu

Perquè li cap el món als ulls i té
un niu de sols enllà de la mirada
és que imagina, tot redó i blau,
un món millor: si no existeix l'oasi
l'inventa nou: només pel seu somrís
jo em donaria tot.

- Josep LLuís Roig, "Oasi breu", Tàndem edicions, 2001.)

2 comentaris:

Carles Querol ha dit...

Alenar un aire fresc i humà per resistir, el temps que dura un miratge, en el desert desemparat de les injustícies. I tornar a alenar.

Salut!

Josep Lluís Roig ha dit...

I sobreviure.