dilluns, 24 de març del 2008

coses personals

Sempre em passa, que em faig il.lusions que a les vacances aprofitaré per fer d'altres coses, però tinc xiquets a casa i acabe per fer d'altres coses com pujar al castell d'Oliva o visitar cnetres tan d'interés com Port Aventura (i el centre Gaudí de Reus, de passada, o Escala Dei on com sense voler, mentre els xiquets juguen per la plaça inhabitada, pots aprofitar per comprar vi) o similiar.
Així que he de ser realista i fer-me a la idea que les vacances són per a gaudir dels xiquets, perquè si tinc al cap que he de fer altres coses mai no acabe de gaudir del tot, mentre pense que hauria de.
Així que punt i final.
Que gaudir dels xiquets no és una cosa gens eterna.
(Si trobe alguna estoneta ja continuaré amb tot açò...)

comencem amb Elies Barberà

Elies Barberà és un dels millors poetes en català en actiu que hi ha. Crec que algú ho havia de dir, entre tant d'anonimat i tant silenci i coses obviades. I el seu millor llibre és "Zoo", publicat per l'editorial Bromera. Si voleu pensar què és un terrorista suïcida us heu de llegir el poema de la p. 46 (que es diu, i això té collons, ANNUNCIAZIONE, DI LEONARDO).
La llàstima és que el llibre comença un poc embolicat, com si no sabera on vol anar a parar, però quan ho descobreix, acollona (tractant-se d'un autor, crec que ho podem dir així). Si algú vol buscar una mirada a aquest nostre món precipitat, en aquest llibre en pot trobar un bon tast.
Per cert, no hi busqueu poemes d'amor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I una xicoteta mostra:
PRIMERA POSTAL
els martells hidràulics. el basso continuum del motor en record de primitius tambors. el gas, natural. els núvols, parracs. el cable. les connexions. els gornxadors del benestar. els mercats. els productes. els supermercats. els microones. el menjar preparat. els ultracongelats. els pollastres sense ulls. els greixos saturats. el paper higiènic, doble cara d'afable tissue. els hipermercats. les barretes de cereals, enèrgiques. les begudes isotòniques. les bífidus, actius. el menjar macrobiòtic. els centres comercials. [...] els implants. les metamorfosis. el riure del doctor Moreau. la victòria del plàstic. els neons de la felicitat. el làtex dels preservatius. el reciclatge selectiu. la gran mentida.
Elies Barberà. Zoo, ed. Bromera.

No és el millor poema, però és clarificador dels temes!

divendres, 21 de març del 2008

poemes

ao chegar ao poema e no primeiro verso, a casa
verás a casa deitada na tarde,
solaina de portas abertas, e con tal luxuria
que na seguinte liña
desexarás ser a brisa que agora entra
e a dous centímetros exactos de caricia
percorre as súas estancias e colma as cortinas.
pero ti,
chamada por unha das palabras escritas máis abaixo,
cruzarás a eira ata o xardín e alí
baixo unha sombra que as follas tezan
sentarás a escribir un poema
no que ti mesma observas o terreo e o edificio e alguén
que chega

é alguén anterior a ti
un home de cabelos grises que garda a casa
pero que no poema é aínda neno e de ollos vivos
que baixo sombra idéntica
e nesta mesma tarde que detén este verso,

senta no espazo exacto, idéntico
ao que ti ocupas,
e no seu caderno escribe
que ti estás aquí
no final do poema

pero que non es a única.

Maria Lado

(És un poema copiat de casatlantica, un bloc com aquest però ja major)

dijous, 20 de març del 2008

Poefesta

El divendres 14 de març van fer un festival de poesia al meu poble -Oliva- a la comarca de La Safor. Hi van ser, per exemple, Marta Pessarrodona, Víctor Obiols,... La majoria de la gent que hi participava, ja la coneixia, però d'aquells que no, em van sorprendre molt i molt i molt María Eloy-García (una malaguenya que escriu en castellà i que cal llegir) i Maria Lado, una galega que escriu en galec, amb uns poemes marítims totalment impressionants.
Per cert, tot això ho organitza una jove poeta que es diu Àngels Gregori i jo li faig una miqueta de suport tàctic, però tot el mèrit és d'ella. I té pàgina web: http://www.poefesta.com

dilluns, 17 de març del 2008

El perquè

Des que recorde, que llegesc i escric. I no puc deixar-ho, ni tampoc provar de deixar-ho, així que, mentre no passe res que em canvie el cervell, pense continuar.
El fet de llegir i escriure em fa tenir una opinió sobre allò que cau a les meues mans i que, en alguns casos, no coincideix amb la crítica "oficial", així que he decidit deixar ací, per "escrit" les meues opinions i recomanacions sobre els llibres que em cauen a les mans.
Si, a més, cauen algunes vivències personals, no ho puc afirmar -però tampoc negar. Així que bon vent i bona platja!