dilluns, 12 de juliol de 2010

El final d'un món


Ara que el País Valencià s'ha decantat políticament cap als serveis, cap a ser la patja de, no deixe de lamentar com s'ha assassinat amb alevosia alguns cultius que podien ser encara viables. Com els tarongers.
Posaré fotos, testimonis inútils, d'un final anunciat. D'una eutanàsia activa.

3 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

D'això ja fa temps que venim parlant i fotografiant; per no creure-m'ho encara treballe i sue el meu hort.

Una abraçada.

Sandra D,Roig ha dit...

si que es una veritable llàstima, recorde de petita en les meues visites ocasionals a Castellò, la terra roja i la dimensió dels camps de tarongers, que ara no veig.

Sandra D,Roig ha dit...

si que es una veritable llàstima, recorde de petita en les meues visites ocasionals a Castellò, la terra roja i la dimensió dels camps de tarongers, que ara no veig.