dissabte, 3 de juliol de 2010

UN POEMA SOBRE FUTBOL

POESIA I VIDA 2
Com aquell davanter que no veu porta
i es llença a la piscina amb grans crits,
per si de cas I'atzar li és benèvol
quan el xiulet sone a penal i groga,
exactament així quan escrivim:
temptem la sort, el fat, algun destí
i massa il.lusions quan només som
el lleu espill de l'aigua: per fortuna
és que alguns cops l'àrbitre creu i pica:
cada so pren, aleshores, relleus,
formes, que sols el gol pot superar.

Josep Lluís Roig
Publicat a Reduccions, núm 72, any 2002

2 comentaris:

Jordi Puig ha dit...

Això em fa por a mi: que m'hagen pitat a favor un penal injust... :P

Parlem; si és sopant, millor :)

Salut i bon estiuet
Jordi

Josep Lluís Roig ha dit...

Bon estiu!