dissabte, 4 de setembre de 2010

Un inèdit de Vicent Andrés Estellés

Fa un any, aproximadament, mentre Maria Josep Escrivà i jo mateix preparàvem una antologia de tots els guanyadors del Premi Ausiàs March de Gandia (per celebrar-ne els 50 aniversari), vam trobar arxivat a Gandia el mecanoscrit (signat pel propi Estellés) de "L'inventari clement" que va guanyar el premi l'any 1966.
Per a sorpresa nostra, era un llibre completament diferent i amb la majoria dels poemes encara ara inèdits.
Ara, amb la col·laboració i bona voluntat de tots (la família d'Estellés ens va facilitar moltíssim la investigació) el llibre serà publicat aquesta tardor.
Per a mi, els millors poemes dels llibres són uns de llargs que van al final i que ja ens mostren aquest Estellés poderós del "Llibre de meravelles", per exemple.
Tanmateix, vaig a posar un sonet que sí que apareix a l'Obra Completa, als poemes esparsos de l'últim volum, amb algun canvi.
2.
De vegades s’ou el xiulit
d’algun tren en la llunyania
com un arbre en meitat del dia,
com un clot al mig de la nit.

Té el tamany just de l’infinit,
té el tamany brusc de l’alegria,
té el dur tamany de l’elegia
massa pueril que no s’ha escrit.

El poeta mira la cuixa
d’una dona que està llavant
en l’aigua tranquil•la del riu.

El poeta, llavors, s’afluixa
el cinturó, mira endavant
i recatadament escriu.
Vicent Andrés Estellés

4 comentaris:

Sif ha dit...

Ja tinc ganes de llegir tot el llibre sencer. Un Estellés nou! Quines ganes!

Sandra D,Roig ha dit...

ah! ja sabia jo que tu jugaves amb avantatge!
ja friso per poder tenir el llibre.
Una abraçada.

Júlia Zabala ha dit...

ooooh!! novetats estellesianes? :)))

Josep Lluís Roig ha dit...

Ens havíeu d'haver vist mentre corríem per la biblioteca de Gandia cap a les obres completes estellesianes per comprovar que, efectivament, un llibre i altre no tenien res a vore!
També s'hi va sumar (i va ser molt discreta) Christelle Enguix que treballa a l'Arxiu de Gandia i que ens havia facilitat la feina.
Hi ha moments impagables, a la vida.
I els poemes finals del llibre són dels bons de veres.