divendres, 28 de gener de 2011

UN POEMA DE MIREIA COMPANYS

CARÍCIES

La ferida és profunda i té llavis roents.
A prop dels marges s'amuntega el tedi,
i la fel obscura de les desfetees,
unides totes en una de sola,
maons ínfims d'un mur innaccessible.
Prop del fons es corrompen els cadàvers
dels dies sense sol i sense lluna,
les carcasses d'un absurd entrevist
rere algunes cantonades esquives.
La ferida és profunda i té llavis roents,
i es nodreix d'obsessions i retrets
i oblits i pors i angoixes i silencis.

La ferida sagna des de fa molt de temps.
Aquest vespre, al contacte d'una carícia,
t'acusaré sense remordiments
d'haver-la obert amb els teus dits perversos.
I ella somriurà, èbria de poder,
i tu emmudiràs sota el so de la sentència.

Mireia Companys Tena, "Perfils de la inconsistència", ed. Viena, Barcelona, 2003.

Una trobada d'escriptors per a què aprofita? Una trobada de joves escriptors per a què aprofita? Per a moltes coses o per a cap. Tot és relatiu i depén. Fa poc, se'n va fer una a Gandia. A mi, fins a l'últim dia m'havia aprofitat per a retrobar-me amb gent que estime. Gent del gremi de les grafies als quals de vegades es fa difícil trobar per molts motius diferents.
Jo he de reconéixer que sóc miserablement tímid i em costa anar a trobar gent nova, les persones que no conec.
Bé, doncs l'últim dia vaig vore com Mireia Companys passava un llibre a una altra escriptora. Sóc tímid, però els llibres em poden. Així que li vaig pegar una ullada a aquell "Perfils de la inconsistència" i em va fer una bona impressió, com quan en una llibreria obris un poemari i compres o no el llibre per un parell de poemes. Jo, en una llibreria, l'haguera comprat.
Com que vivim al país que vivim i al món que vivim, no crec que ho haguera aconseguit, això de comprar un llibre de l'editorial Viena del 2003.
Afortunadament, l'autora me'l va enviar i a mi m'ha agradat. No sé si paga la pena recomanar-lo. O si. Sempre pot aparéixer en algun racó d'una llibreria o en una biblioteca. Té aquella mescla entre realitat i simbolisme que permet contar les anècdotes sense enfangar-s'hi.
I bé, com que no puc recomanar aquest llibre, sempre ho puc fer amb un de paral·lel de la mateixa autora. Un de narrativa: "La incerta topografia dels somnis", publicat a Pagès editors el 2009. El llibre té blog: http://mireiacompanys.blogspot.com/

2 comentaris:

Segona volta ha dit...

ai, és que quan veig ja èbria/ebri de poder, això em pot i em tira arrere.

Però bé, gràcies per la recomanació

Josep Lluís Roig ha dit...

Quan hom és capaç de dir això en primera persona (i en certa manera com a autocrítica -he llegit jo-) és bo de llegir. Per a mi, evidentment!