dimecres, 16 de maig de 2012

Carlos Fuentes i Agustí Bartra

No solc comentar-ho habitualment, però la literatura sud-americana, especialment aquella que investiga més, la del darrer terç del segle XX, m'agrada. Em va agradar molt, va participar en la meua formació com a lector i escriptor i com a persona i ara m'agrada revisitar-la. Recorde que als meus anys universitaris (finals dels vuitanta) van passar per les meues mans molts autors (Miguel Ángel Asturias, García-Márquez, Vargas Llosa, Cortázar, Sábato, Onetti,...) però la novel·la que més em va impactar, sense cap mena de dubte, és "La muerte de Artemio Cruz" de Carlos Fuentes. Encara ara puc recordar la sensació física que sentia en llegir-la. És una novel·la magnífica, d'estructura gens tradicional però que enganxa igualment. Tota una medicina contra la novel·lística actual, tan antiquada, que ara s'estila. La recomane amb emoció. No com a homenatge, sinó com a necessitat. "La muerte de Artemio Cruz" es va publicar la primera vegada l'any 1962. I aquestes reflexions m'han portat directament a Agustí Bartra qui, l'any 1968 va publicar, en el seu exili mexicà, "La lluna mor amb aigua". Una novel·la d'estructura i fins i tot temàtica molt semblant i que ací va passar desapercebuda. Bartra va tractar la temàtica mexicana en diverses ocasions, però aquesta novel·la d'estructura tan moderna sens dubte anticipa tot el que serà el "boom" dels 70 a casa nostra. I només ha merescut que silenci. O quasi. Hi ha un article de Margarida Aritzeta, «El mite de la Revolució: lectura de La lluna mor amb aigua i La muerte de Artemio Cruz», dins Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (volum I), Barcelona, AILLC / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, ps. 225-237. També hi ha un article interessant sobre la recepció de Bartra a Mèxic, que és un tema paral·lel, però significatiu de Jaume Aulet.