dilluns, 25 de novembre de 2013

Bateig valencià d'una nova editorial mallorquina

27 DIMECRES / 20.00 / POESIA PER LA REVOLTA (Carrer Santa Teresa, 10, 46001 València)
PRESENTACIÓ DELS PRIMERS LLIBRES DE L’EDITORIAL ADIA: ‘MORT D’UN AVIADOR TARTAMUT’ DE LUCIA PIETRELLI I ‘ELS TREBALLS I ELS DIES’ D’ÀNGEL IGELMO
Hi intervindran Francesc Bononad, Rubén Luzón, Lucia Pietrelli i l’editor Pau Vadell.

Val a dir que Pau Vadell em sembla una de les persones més lúcides que conec, com a mínim literàriament parlant -perquè això de fundar una nova editorial em fa dubtar del seny o trellat, que és una altra cosa- i que no puc sinó aplaudir l'atreviment, alhora que donar-hi tot el meu -poca cosa- recolzament.
I, com sempre que tinc temps, que els poetes parlen per la tinta amb què embruten el paper i -de vegades- les vísceres:



Llençols d’alfabet, balcó de llençols.
Si m’haguessin ensenyat l’amor intransitiu,
oblidaria l’esquela dels noms.
Crosta de lletres.
Sé qui ets.
L’amor transitiu s’endureix,
puja a l’altrua feta de punts suspensius.
L’amor al llençol, a l’alfabet, a la crosta,
a l’esguard, a les lletres, al balcó.
Des de dalt sé com et diuen.
No baixaré, no et duré flors.
Si aquest fos un verb regular,
podria estalviar-se la pols de la terra
i jeure infinit dins la pàgina
del llibre
de la gramàtica.
Però s’agita, exigeix vent,
deixa ombres talment ratlles
o mucosa d’objectes.
Et reconec entre línies: amor més vell
i sempre geperut.
Sobren tombes al voltant de la claror:
vénen del llenguatge,
lluiten de cap, tronc i cor.

L’amor intransitiu sempre agonitza,
desafia la llum.
LUCIA PIETRELLI



M’escorreré enmig de l’aigua:
la contaminació dels líquids:
després li direm òvuls,
espermatozous,
i aleshores memòria.
LUCIA PIETRELLI





vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
llum
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
un home enganxat vaig a treballar
a una teranyina vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
octubre vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar

ÀNGEL IGELMO



6è dia

"Un home és l'home"
Blai Bonet

Retornar-li la
ritualitat a la
vida i als
actes que conté

combregar amb la
llum i
escampar-la per-
tot

donar-nos la
Pau després de
cada pecat

ser fill De en
pronunciar el
nom i
amarar la
terra en cada
pixada nocturna

ser l'home de l'
home. Ser persona de
veritat:

anar al llit
mirar per la finestra, oberta
defecar analment
no amagar les pudors
ser pudorós
tenir sexe formatiu
comprar peix i
encendre foc, de llenya
parlar amb el cambrer, a la barra
passejar indiscriminadament
dormir bé i llarg
besar homes barbuts
ser cridat per les pells
mirar les mans dels altres
tenir calls a les mans
dur les butxaques plenes
estendre calçotets i
admirar les bragues
menjar bacallà, sardines
pinyons, pebres torrats
xulla, mel i la crosta
dels formatges
figues seques, cafè turc
vi de dematí, aigua
després del sexe
admetre borrissols als racons
de casa
saber la mort, veure-la
tocar-la qualque vegada, freda
netejar les tombes
dur-hi flors de plàstic
amagar els rellotges
vèncer la por a tot com a eina
de salvació
tenir un hort o dominar
un instrument
la veu, aixecar-la
cantar
cantar un romanç o un tango
viatjar per la història
saber qui ets
amb què t'abrigues
on dorms
els barris de la ciutat
els pobles dels voltants
la humanitat que ets
dins el teu diminut món.

ÀNGEL IGELMO