dissabte, 30 de novembre de 2013

s'acumula el treball!

Aquests dimarts a València, tenim diverses presentacions. Quatre llibres que, afortunadament, van de dos en dos. Com que no sóc ubic, tot aprofitant que una és a les 19 h. i l'altra a les 20 h. intentaré acudir a les dues, encara que a la segona, inevitablement, faré un poc tard.
Bé, les invitacions diuen:
presentació dels nous llibres

Josep Piera presenta el poemari El temps trobat (Bromera), Premi València 2013 i
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora), premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2013

L'acte serà el proper dimarts 3 de desembre a la llibreria del Centre Octubre a les set de la vesprada

OCTUBRE CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA
C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. 963157799

I el de les 20:

Amb 'Després del diluvi i altres poemes', del poeta brasiler Antônio Moura (trad. Joan Navarro), i 'Sala d'espera', d'Iban L. Llop (premi Marc Granell-Vila d'Almussafes, 2012), arribem als núm. 21 i 22, respectivament, de la col·lecció "Razef" de poesia, que publica Edicions 96. Ja sabeu: poesia gran en petit format.

Dimarts dia 3, a les 20 h, estarem a la llibreria Railowsky de València (c. Gravador Esteve, 34; al costat del mercat de Colom), presentant els dos títols.

Ens hi acompanyaran: Iban L. Llop, al qual li varen faltar mans per a buscar-se un bitllet d'avió i vindre de Sardenya a propòsit per a l'ocasió; Joan Navarro, i Vicent Berenguer, que recitaran, en català i en portuguès, poemes de Moura, perquè aquest (de moment) no l'hem pogut fer vindre des de Brasil.

Voldria reflexionar sobre els llibres, i ho faré, espere. De moment, però, puc deixar poemes:


Where the streets have no name

De vegades el dolor s’instal·la en una casa

com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric.

No sabem el pes que sostindran les bigues,

ni fins quan aguantaran els fonaments

abans d’obrir una fissura.

Però acumulem les hores sobre els murs

i enderroquem passats

que abans s’alçaven en terrenys

com un bonic motiu per sobreviure.

Coneixem, però, les capes que hem hagut

d’emblanquinar damunt d’altres capes.

Com un alfabet en braille

que pel relleu dels seus significats

n’endevinem les cicatrius.

De vegades les històries es repeteixen

canviant el nom i el lloc de domicili.

I de vegades els dolors s’instal·len

com un pacte a dues bandes,

com el pany d’una porta trencada

que algun dia haurem de reparar,

com una herència prèviament acordada.


Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora)



Volare, oh, oh!


Melodies amables en nits de gesmils

on uns ballaven i altres miraven,

i els músics tocaven i el món girava

mentre els xiquets jugaven i corrien

atrotinats entre les taules dels bars.


Josep Piera El temps trobat (Bromera)



Em sent culpable
del dolor que t'habita,
Com consolar-te?
No són unes mans fortes
les meues, faig poemes.

Iban L. Llop, Sala d'espera, Edicions 96.


APÓS O DILÚVIO

Pela manhã, após o dilúvio, a lama nas calçadas,
os cacos de trovões no chão, o silêncio branco

do céu ensopado em gaze, as casas de lodo
e as alamedas disparando seus alarmes, os

caranguejos caindo dos ninhos das árvores
e as aves, no solo, querendo refazer o vôo

ao peso do barro e das h’eras sobre as asas,
o navio encalhado no topo de um telhado,

os animais estátuas sob a argila crosta à beira
do mar morto de sede bebendo vento nas mãos

em concha da areia, os jardins, Ó, os jardins
desabrochando em lodo, o sangue das crianças

jorrando das torneiras dos palácios e correndo
em sargetas para os esgotos, o sol lambendo

a pele das cobras que – relâmpago – agora
mudam de casca e pendem entrelaçadas

nos parapeitos dos edifícios entre as flores entre
abrindo as pálpebras de musgo para o arco-íris

refletido nos olhos do rosto sobrevivente
que aspira o ar, ainda úmido, após o dilúvio

Antônio Moura