diumenge, 1 de febrer de 2015

Poetes que pateixen i es queixen, amb raó, del tràfic a Oliva

A Oliva han nascut molts poetes. Per edat, Francisco Brines, Joan Navarro, Enric Sòria, Josep Lluís Roig, Àngels Gregori i José Vicente Sala,... Però cap de tots, trobe, ha fet un poema sobre la tortura que és travessar Oliva en cotxe. Potser perquè fa tants anys i tots els governs espanyols ens han menystingut tant que hi estàvem acostumats. Ara, més de cinquanta anys tard, faran (o no) un pedaç. Allò que ells anomenen "chapuza". És evident que millor això que no res. Però tenen delicte.
Mentrestant, alguns poetes que han de travessar Oliva en cotxe, poden aprofitar per escriure poemes, com és el cas de Josep Vicent Cabrera i el seu "Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari", de Setzevents ediotrial (2009). Sí, el llibre és del 2009, s'haguera pogut escriure el 1980 exactament igual i d'ací quatre anys també es podrà escriure... I és que si els polítics s'allunyen dels problemes de la gent, cal canviar els polítics, perquè em negue a creure que la política no serveix per res.
Al cas. Us deixe amb el poema: