dijous, 30 de març del 2017

En castellà millor, naturalment

Quan algun suposat intel·lectual, persona o el que siga explica coses tan boniques com que el castellà es va imposar de manera "natural" a les altres llengües peninsulars i americanes, la primera cosa que m'entra és un dubte sobre la humanitat d'algunes persones. Perquè això vol dir que si en un institut el més fort o el més bèstia s'imposa als seus companys i els pega i els maltracta i els furta material, diners o l'entrepà, també ho farà de manera natural, no?
I segon, que no m'agrada que es neguen les evidències: com que en són més i tenen més força, no dubten a utilitzar aquest poder. Per tant, imposen de manera "natural" el castellà: no en són més? No tenen les lleis del seu costat? Per què no havien d'imposar-se "naturalment"?
Adjunte només tres documents "naturals": un de la democràcia i dos d'anteriors.

Així, no és estrany que algú vinga a València i demane que "naturalment" se li parle en castellà. Que per a això en són més i tenen la força, "naturalment".

dimecres, 22 de març del 2017

COMENÇA EL POEFESTA!

SEMBLA MENTIDA, però anem ja per la XIII edició d'un festival que s'ha consolidat i que aporta sempre novetats i activitats més que interessants. El programa és el següent:

22 de març de 2017 20:00h Teatre Olímpia d'Oliva
Les vivències poètiques de Francisco Brines
Projecció del documental sobre la figura del poeta dirigit pels realitzadors cubans Manuel Rodríguez Ramos y Marié Pereira. Un recorregut per la vida i l’obra del poeta acompanyat d’una gran quantitat de reflexions personals i de testimonis que han compartit amb ell la passió per la literatura. Durant l’acte comptarem amb la presència dels realitzadors […]

23 de març de 2017 20:00h Llibreria Pàgina3 d'Oliva
Els «Trobadors amb turbant» de Josep Piera
El poeta Josep Piera ens presentarà el seu últim lliurament poètic, una antologia de versions que ha fet de d’una de les passions que l’han acompanyat al llarg dels anys: els poetes arabigovalencians. Una obra que pot ser llegida com un diwan andalusí d’un poeta actual o també com una tria de poemes que han […]

24 de març de 2017 20:00h Teatre Olímpia d'Oliva
Festival de Poesia
Una nova edició del festival al Teatre Olímpia. En esta ocasió ens acompanyaran Xuan Bello (Paniceiros, Astúries, 1965), Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), Carles Santos (Vinaròs, 1940), Aurora Luque (Almeria, 1962), Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953), María Eloy-García (Màlaga, 1972), August Bover (Barcelona, 1949), Pau Riba (Palma de Mallorca, 1948) i Alba Fluixà (Alzira, 1988). A més, comptarem amb la presència del cantautor Amancio […]

25 de març de 2017 12:00h Llibreria Pàgina 3 d'Oliva
Un vermut amb Carme Morera & Tona Català
«Jo sóc Carme. Vaig nàixer a la ciutat de València el 9 del 9 del 99 amb 9 dits als peus. Des del primer moment mon pare i ma mare van intuir que jo seria diferent». Així comença A mi què em passa?, l’obra de Carme Morera i Tona Català (i amb il·lustracions de Cristina Durán) que s’ha convertit en […]

(Podeu consultar la informació completa a: http://www.poefesta.com/edicions/2017/programa/ )

He d'afegir que enguany estic molt content perquè ve, entre d'altres, Xuan Bello. Un escriptor en asturià àmpliament traduït al català i al castellà. Vam coincidir fa molts anys ja a Farrera, on ens vam dedicar a traduir dos autors -ell i Ana Vanessa Gutiérrez - d'on vaig eixir amb la constatació que no hi ha literatures petites. Que en tot cas existeixen els bàrbars que són incapaços de mirar què es dediquen a destrossar.
La veritat és que tot el Poefesta -especialment el del divendres- és espectacular, amb molta gent que m'estime.

I aprofite per a deixar-vos un poema de Xuan Bello d'aquells que vam traduir al regne màgic de Farrera:

dilluns, 20 de març del 2017

Nou llibre de Vicent Alonso

M'han arribat les novetats de Jardins de Samarcanda. M'ha fet gràcia perquè són dos títols nous de dos autors que seguesc fa molt de temps, d'una edat semblant i amb títols d'una unicitat compartida.
El cas és que aquest dijous es presenta a València el poemari "Vinces" de Vicent Alonso.
Alonso és un activista de la literatura, que va promoure a la universitat fins que es va jubilar i, per a parlar de la seua poesia, m'agrada explicar una anècdota que va ocórrer en una presentació de Joan Gregori fa mil anys ja: en un moment d'aquesta, l'autor -Joan Gregori- va explicar una figura d'un poema, que es basava en la forma de la uralita, a onades. Hi ha poetes als quals els agrada explicar les seues imatges -que no el poema- i d'altres que no. Jo és una cosa que respecte molt. Potser per això em va sobtar que Vicent Alonso botara per a queixar-se que li havia desgraciat el poema, que ell no necessitava aquella informació.
Ho comente perquè els seus poemes -els d'Alonso- fan el viatge entre el símbol i la realitat per a ser caçats en algun moment d'aquest camí.
I, en conseqüència, la reflexió sobre la poesia i sobre la paraula bategarà a cada poema. De vegades ben visible, de vegades en aquell punt dissimulat.
Bé, per a mostra, un botó. Del llibre "Vinces", de Vicent Alonso, Jardins de Samarcanda, 2017; dos poemes:

I un epíleg que no vull deixar passar, perquè és un autor que només va publicar dos llibres, però dos llibres plenament defensables, encara. Del llibre "El setge de l'albir" de Joan Gregori, ed. 3i4, 1994; un poema: