dijous, 1 de maig de 2008

Amy Tan i Haruki Murakami

Ja em queda poc per a acabar "Un lloc sense nom" d'Amy Tan. És divertit, amable, hi aprens coses (bàsicament sobre l'Orient)... Jo me'l llig abans d'anar a dormir. Em relaxa i és agradable, fins i tot quan passen coses desagradables, perquè fa que no ho semblen tant: la història d'una colla d'occidentals relativament prepotents contada per l'esperit de l'amiga morta, que era qui els havia de guiar...
Res a vore, tot i compartir col.lecció, amb "Tòquio blues. Norwegian Wood" d'Haruki Murakami: una dura història de soledats i drames compartits en el Japó contemporani. Posa els pèls de punta i aprofita mooolt per a plantejar-se cap a on pot derivar la societat on vivim amb molta facilitat. Gens recomanable per a anar a dormir, perquè tanqaues el llibre amb un desassossec terrible, d'aquells que et sacsa la consciència i les neurones. Imprescindible i amarg, com certes medicines.

2 comentaris:

bitxo ha dit...

M'agrada l'Amy Tan, malgrat el fet que només he llegit "El club de la buena estrella". I ara en llegir-te m'han vingut ganes d'anar a la biblioteca a cercar alguna cosa més d'ella :)

Josep Lluís Roig ha dit...

Té una manera divertida de contar les misèries humanes. El llibre del qual parle està publicat a la col.lecció de butxaca de 62. Deu d'estar pels voltants dels 10 euros. O les biblioteques també són una alternativa ben bona!