San Gimigniano

Aquest diumenge vaig encetar una botella (la darrera de tres) de vi que vaig comprar a San Gimigniano, l’any 94, crec, en una excursió que hi vam fer amb alumnes de l’ aleshores 3r de BUP. Tot ha passat, però el vi encara es conservava en bon estat.
No és que fóra un gran vi ja en origen. Senzill, correcte, el record d’un antic monestir franciscà. Beure aquest vi és, també, reviure tot això, un glop de fa catorze anys, tantes persones que no he tornat a veure, que no tornaré a veure. Persones que m’eren indiferents, que estimava, que.
La bona poesia, de la classe que siga, també és una mica això: ens transporta a sensacions que vam viure o no, que imaginem o vivim. O hem viscut. Fa hores, dies o anys. Que ens fa reviure coses que no hem viscut. La poesia no té preu. Aquell vi tenia una bona relació qualitat-preu.