diumenge, 1 de febrer de 2009

Autorretrat d'estiu

Amb un punt d'optimisme, sempre esperem que el futur arribarà. I que serà mínimament benevolent amb nosaltres.

3 comentaris:

dospoals ha dit...

Evidentment, el futur arribarà sigem o no optimistes. La cosa és quina mena de futur és el que tindrem, si és avinent o no (pel tema de si és benevolent); o que esperem, si ens el volíem optimista o no (pel tema que esperem un futur).

adesiara (Juli Capilla) ha dit...

Molt original, es percep a través de la silueta, que ets tu.

Salutacions cordials

Josep Lluís Roig ha dit...

Sí que sóc jo, que buscava els xiquets mentre nedaven, però davant la feina impossible de copsar-los quiets, em vaig trobar a mi mateix, que mirava...