Teresa Pascual és un dels autors que ha madurat d'una manera més espectacular. Des dels inicis de la seua trajectòria que ja es veia tot el potencial que bategava als seus poemes, però va ser, primer, en traduir Ingeborg Bachmann, que va acabar de donar cos i textures diferents als seus versos. Una maduració que, després, les circumstàncies vitals han acabat d'arrodonir (com per exemple, els poemes dedicats a la mare en aquest darrer poemari).
Així, aquest dens i ben madurat "Rebel·lió de la sal", esdevé complex d'aromes i matisos, amb un pas per boca que sorprèn i dura.
ART DE LA LLUM
Ignore si guardaves
les agulles i el fil
que ta mare et guardava.
Però sé que al final
jo seguiré solsint
els rombes de la malla
de les barques de llum,
art antic de la mar
que els principis iguala,
que els destins unifica.
Teresa Pascual, "Rebel·lió de la sal", Pagès editors, Lleida, 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada