dimarts, 12 de maig de 2009

Premis de la Crítica dels Escriptors valencians

La setmana passada es van fer públics els Premis de la Crítica dels Escriptors valencians d’enguany (per a llibres publicats el 2008). En narrativa han guanyat ex aqueo “El cementiri dels anglesos” d’Isidre Martínez i “Silenci de plom” de Salvador Company.
M’ha fet gràcia, això, perquè ve a destacar dos fets indiscutibles: Que hi ha molta varietat pel que respecta a l’escriptura i l’actitud de l’autor davant l’obra, en seria el primer. Perquè res més allunyat de l’escriptura gairebé noucentista d’Isidre Martínez (per a allò bo i per a allò dolent), de cisellat mil·limètric, per no dir perfecte, d’un treball lingüístic implacable; res més allunyat dels múltiples llenguatges i llengües que s’utilitzen a “Silenci de plom”, on l’anglès és una llengua amb la qual es dialoga, on es busquen diferents nivells del llenguatge, on es busca un llenguatge col·loquial literari valencià, en un treball lingüístic implacable.
I el segon, indiscutiblement, és que, a la fi, hi ha una literatura sobre el nostre present, que, des d’angles allunyadíssims, parla del mateix: la destrucció del paisatge i les ciutats com a trista metàfora de la nostra desaparició. Perquè, a la fi, això és el que fan tot dos llibres. Amb algunes mancances relatives (es nota que els personatges no li interessen gaire, a Isidre, o que Salvador no pot –ni vol- deixar de posar crítiques explícites al sistema políticosocial en boca dels seus personatges, encara que després el mateix narrador se n’estranye, per exemple).
Però tot això són dades molt secundàries. Totes dues novel·les s’aguanten perfectament, recolzades en pilars molt diferents, sense necessitat de defendre’ls perquè són valencians: escriuen bé, sobre el nostre país, el nostre ara –i el passat que ens hi ha conduït-, en la nostra llengua i, a més, són valencians: a la nostra literatura no li queden comptes pendents. Només polítics ineptes i odis de gent que creu que Espanya és Una. Els pobres desgraciats no saben que la diversitat ens farà vius, rics i més preparats pel món. Que l’extermini d’una cultura és una vergonya per qui la duu a terme. Que es perdran una manera diferent de veure el món i quedaran, així, més miserables. Sense haver-se llegit mai cap d’aquestes dues novel·les, per exemple.

3 comentaris:

Joan Todó ha dit...

¿Que els personatges de Salvador Company facin crítiques explícites al sistema políticosocial és una mancança?

Josep Lluís Roig ha dit...

Noooo, però sí uqe hi ha algun personatge que els fa sense que ideològicament li acabe de quadrar. Hi ha un moment, per exemple, on el narrador explica que no s'esperava el que li va dir Nelo, per exemple.
Ho comente perquè sentim tant aquesta pressió (constructiva, per exemple)que fins i tot la critiquen els personatges als quals no els correspon SEGONS EL NARRADOR.
Això diu molt del món on vivim i el narrador ho reflecteix, encara que no siga del tot coherent amb els personatges.
A mi no m'ha molestat, però sí que m'ha cridat l'atenció.
I crec que és bo assenyalar-ho.

國倫老師Teacher ha dit...

That's actually really cool!!AV,無碼,a片免費看,自拍貼圖,伊莉,微風論壇,成人聊天室,成人電影,成人文學,成人貼圖區,成人網站,一葉情貼圖片區,色情漫畫,言情小說,情色論壇,臺灣情色網,色情影片,色情,成人影城,080視訊聊天室,a片,A漫,h漫,麗的色遊戲,同志色教館,AV女優,SEX,咆哮小老鼠,85cc免費影片,正妹牆,ut聊天室,豆豆聊天室,聊天室,情色小說,aio,成人,微風成人,做愛,成人貼圖,18成人,嘟嘟成人網,aio交友愛情館,情色文學,色情小說,色情網站,情色,A片下載,嘟嘟情人色網,成人影片,成人圖片,成人文章,成人小說,成人漫畫,視訊聊天室,性愛,a片,AV女優,聊天室,情色