dimecres, 29 d’abril de 2009

Desàngel

Com que he estat un poc baixet d'ànims per culpa d'una malatia gens complicada però punyetera, m'ha animat rebre una ressenya de Desàngel, d'algú que es dedica al teatre i a qui no tracte personalment. Són coses que s'agraeixen moltíssim quan estàs baixet d'ànims. Així que em permetré el luxe de copiar-la ací:


•••••••••••••••••••••
ROIG, Josep Lluís
Desàngel
Brosquil, València, 2007
78 pàgs.
•••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••
Així és el contingut del primer
capítol de Desàngel, com una verdadera
martellada al cap. L’autor ens
aboca una escena crua, dura, real, violenta,
esfereïdora, carregada de matisos
punyents, per endinsar-nos sobtadament
en el món de l’anomenada
violència de gènere. Després, sortosament,
malgrat que l’atmosfera de
l’obra no deixa mai de ser agra, espessa
i hostil, el tema és tractat amb
un caire molt menys explícit i més
reflexiu. Fins i tot, l’autor ens deixa
alguna escletxa per albirar l’esperança.
Una solució que, barrejada amb
el perdó, els problemes de la immigració,
amb l’acceptació resignada
del destí i el desarrelament, sempre
s’intueix roïna.
“Estem en aquest món per a sobreviure
mentre siga possible... Jo ja
no li demane res a la vida. Acabar-la
dignament. Amb el mínim dolor possible.
I que la meua filla puga ser feliç...
I ja li dic jo a vosté que la dignitat
existeix, fins i tot, en la merda,
amb perdó.”
I com ocorre en la mateixa realitat
on s’inspiren totes aquestes històries,
a la fi, s’acaba donant-li la
raó a Nabokov: no n’hi ha, de finals
feliços. L’autor ens tanca, a poc
a poc, les escletxes abans obertes i
ens torna a deixar palplantats i amb
els peus enfonsats dins del tarquim
de la vida.
Malgrat que Desàngel tracta un
tema molt recurrent i comercial (dos
mots no necessàriament pejoratius) en
aquests darrers temps, malauradament
per la seua actualitat, els maltractaments,
en aquesta ocasió són abordats
des d’una òptica molt treballada,
enginyosa i captivadora per l’autor,
que aconsegueix muntar una peça de
perfecta fusteria teatral, siga per al
llegidor o per a una, molt més que
probable i delejada, futura posada en
escena. Molt recomanable!
Aquesta obra va resultar guardonada
amb el Premi de Teatre II Certamen
Cultural de Vila-real 2006 i,
a més a més, ha rebut el Premi de
la Crítica dels Escriptors Valencians
(impulsat per l’AELC).
Ignasi Moreno

2 comentaris:

dospoals ha dit...

Però home, cita la font: Espai del llibre.

Josep Lluís Roig ha dit...

Francament, estic treballant en una cosa de narrativa i hi tinc el cap. Espai del llibre és una voluntat de recuperar un País Valencià possible, lluny de les capitals però també volent-les.
Tens tota la raó: revistes així són les que em fan ser desesperadament optimista, en lloc de nihilista.