Aquí ens revé tot les venes l’os l’esquinçall els noms que no som
ara que alta en mar
l’onada cavarà al camp
la cletxa del vent
Roger Costa-Pau, “I en qui, l’ofec?”, ed. Viena, Barcelona, 2009.
El premi de poesia Joan Teixidor de Haikús en línia és un premi diferent. De Haikús i amb més d’un guanyador. I de publicació conjunta. En aquest cas, el guanyador per partida triple és Roger Costa-Pau que, com sempre fa, trenca els límits de les coses –dels haikús en aquest cas- amb una naturalitat aclaparadora.
Així, amb uns poemes independents però que es continuen, basteix un diàleg entre aigua i terra de múltiples interpretacions, amb una poesia propera a aquella que hom ha anomenat del silenci, però amb un viu gust per les imatges gens silencioses, sinó colpidores.
M’agrada aquest món seu de suggerències fortes.
2 comentaris:
Torno a la teva platja
al teu ventre buit
m'hi esperes ho sé
als teus dits quan miro els teus dits
a la teva platja plens de la tarda
Torno a la teva platja
al teu ventre nu
m'hi abraces ho sé
als teus ulls quan miro els teus ulls
a la teva platja plens de la tarda
Torno a la teva platja
al teu ventre calm
als teus dits quan miro els teus dits
al teu esguard de sorra
al teu ventre a la tarda
Roger Costa-Pau, "A la teva platja"
Quan acabi el teu llibre, te'n faré arribar la crítica però, pel tastet que en vaig fer l'altre dia, ja t'avanço que no te'l tiraré pel cap :)
Veig que realment ens tens a tots controlats! Roger és una persona encantadora en directe. D'aquelles que et fan sentir a gust.
Bona nit! ;)
Publica un comentari a l'entrada