El garatge amb el basquet de creïlles
podrides que triàvem de matí
quan l’olor abraçava l’habitacle.
Penjades com els quadres les lligones,
i a les prestatgeries, la química
inhumana de tots els pesticides.
Mesures emmarcades per la tinya
llefiscosa de la sulfatadora,
caixes amb volanderes i cargols,
garrafes d’oli i pots de gasolina.
Envoltant els quadrats de les parets
les paelles cremades per la llenya,
damunt l’antic carretó el fem,
i al fons, la mànega enroscada
com una serp dormida d’aigua dolça.
Tres bicicletes blanques rovellades
amb l’olor desèrtic d’un oasi,
el motor espatllat d’una vespino
i sacs que vingueren d’Holanda i plàstics
per als túnels i una mula mecànica.
Eduard Marco, “Refugi incòlume, col.lecció de poesia Edicions de la Guerra, Editorial Denes, 2009.
Poeta, traductor, llaurador, testimoni d’un món que s’acaba i defensor de nous inicis, una veu que pren embranzida i demana –mereix- atenció. Encara que el títol del llibre a mi, personalment, no m’agrade.
2 comentaris:
Vosté és aquell que es diu Josep Lluís Roig?
Jo sóc aquest que em dic Fakhfakhina, que l'última vegada que et va veure era hivern i feia fred quan es va anul·lar el recital a la facultat de filologia. Recorde que no en faria tant per fer aquelles cerveses.
Bé, allò dels noms per internet, sempre he intentat ser una mica anònim. Tu ja saps qui sóc, em vas corregir més d'un exàmen (però crec que no més de 10, jeje) a Benigànim.
Encantat de veure't per ací, i a veure si et maquetges una mica el blog, que està mel, però molt sequet.
Una forta abraçada (enguany des de Girona). Per al que vulgues unacoseta@gmail.com
Però què collons fas a Girona?
Mira que hi hauré de presentar el llibre per anar a estirar-te de les orelles!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada