Iban L. Llop

MUNICIPIO

La manifestació transcorre sense incidents,
és a punt d’arribar a Piazza Municipio.
Emanuela i jo ens hem besat per primera vegada.
Els policies no ens deixen passar per Via Medina,
un cert nerviosisme recorre la plaça.
Crits, insults, una ampolla creua per l’aire i sembla que pot arribar a la lluna,
que apareix de sobte, ferida pels edificis.
U colp sec i es fa un buit enmig de la plaça, la policia carrega,
Emanuela se m’escapa de les mans, la busque entre els cossos
que em vénen, entre les espentes, entre els crits i els insults...

Fa només uns dies, per aquesta plaça un llibre em portava de la mà,
com un xiquet, li preguntava on eren les cendres de Gramsci
i a cada resposta necessitava una nova pregunta per treure’m aquesta fam.

Quan arriba la calma, enmig de la plaça hi ha un home
amb ulls de bou, mira la lluna, un gos li llepa les mans,
la policia no deixa acostar-se a aquell home,
la vídua no sap encara que ho és.
Els treballadors del metall preparen una nova lluita,
jo trobe Emanuela, aprete la seua mà amb força,
com si fóra una resposta.


Iban L. Llop, "Llibre de Nàpols", editorial Bromera, 2003.

Iban és, per a mi, un dels grans secrets de la poesia catalana. Potser perquè fa de professor de català a Itàlia, i això provoca que no se li preste l'atenció deguda...
I faig constar que aquest no és, per a mi, el millor poema del llibre. Però l'he triat perquè il·lustra perfectament com el jo poètic actual és testimoni, més que no centre, del món on viu. Des de la microhistòria testimonia -pot testimoniar- la micro i la macro.
I Iban, a més, escriu molt bé.