dijous, 6 de maig del 2010

Josep Vicent

Josep Vicent (Cabrera) ha tret un altre llibre. De poesia. Ell, que és un autor a qui li agrada jugar seriosament, no pot -ni vol- evitar que la seua mirada perplexa es refletisca als propis versos, per replantejar-se el món que mira. A mi m'agrada la seua artificiositat tan natural. Amb un títol irreverent, "Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari", ha congriat els versos a l'editorial Setzevents:
http://www.setzevents.cat/autor_josepvicent.html
Alhora que també manté un blog:
http://dospoals.blogspot.com/
I ara insisteix a regalar-nos, als amics (no sé si només els literaris o a tots i totes)els poemes que escriu (que formaran un possible llibre futur), com aquell que fa:

Solcant la buidor
congries incerteses.




Illes sense fi.
La mar és un ornament
dolç de sirenes.




Constel·lacions.
Remotes les esferes,
mamprenc el retorn
insegur dels indicis
vers un futur indulgent.