Josep Vicent (Cabrera) ha tret un altre llibre. De poesia. Ell, que és un autor a qui li agrada jugar seriosament, no pot -ni vol- evitar que la seua mirada perplexa es refletisca als propis versos, per replantejar-se el món que mira. A mi m'agrada la seua artificiositat tan natural. Amb un títol irreverent, "Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari", ha congriat els versos a l'editorial Setzevents:
http://www.setzevents.cat/autor_josepvicent.html
Alhora que també manté un blog:
http://dospoals.blogspot.com/
I ara insisteix a regalar-nos, als amics (no sé si només els literaris o a tots i totes)els poemes que escriu (que formaran un possible llibre futur), com aquell que fa:
Solcant la buidor
congries incerteses.
Illes sense fi.
La mar és un ornament
dolç de sirenes.
Constel·lacions.
Remotes les esferes,
mamprenc el retorn
insegur dels indicis
vers un futur indulgent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada