dilluns, 10 de maig de 2010

SOCIOLINGÜÍSTICA VALENCIANA I

Al meu poble (Oliva) l'agricultura ha tingut un paper preponderant al llarg dels últims segles però ara, llastimosament, s'està llançant a perdre. Això, i l'evolució de la poca agricultura que es practica, provoca que determinades paraules desaparesquen. Per exemple "xércol" (variant de cércol) que segons l'Alcover-Moll existeix a Pego i a algun lloc per allà la Ribagorça (coses del repoblament, supose).
Doncs bé, al meu poble s'anomena xércol al cavalló que envoltava la soca dels tarongers.
Tot això ho explique perquè l'altre dia, un amic del meu fill (i el meu mateix fill) no sabien què volia dir xèrcol. Va eixir per atzar, enmig d'una conversa i la frase exacta de l'amic del meu fill va ser "això serà català".
Tan bon punt sa mare va arribar a ma casa, davant d'ell, li vaig demanar si coneixia la paraula. Jo ja sabia que tothom de la meua edat cap amunt la utilitzava. Eren cartes marcades. I li vaig explicar que el seu fill no la coneixia. Llavors / aleshores sa mare va exclamar: "Què poc valencià eres". I fi. La conclusió és tan trista o divertida que potser ja l'escriuré en un altre moment.
(Per cert, entre la llista de paraules perdudes n'hi ha alguna com la de mon pare que engreixava el carro amb sagí (o segí) i ara engrassa el tractor o ma mare que per desinfectar la post feien lleixiu amb cendra i no-sé-què més o la modista que marcava per on tallar amb guix o...)