Conxa Planells

Fa dos mil anys (no vos penseu: només en tinc tres mil) vaig conèixer Conxa Planells. Cap allà el 1990, per més senyals. Recorde que escrivia poesia, que era més bé menuda i molt entusiasta. Que va escriure un preciós conte infantil que desconec si va arribar a publicar.
Farà uns dèsset anys que no en sé res. Però ara que he estat revisant uns papers per un assaig que estic en train de fer, mentre fullejava una antiga antologia, me n'he recordat del seu entusiasme. I vos copie un dels seus poemes en aquella antologia:

PERFILS

Ombres que la brisa
suaument acarona
en l'horitzó d'una mirada.

Llum d'espelma que projecta
l'obscenitat fràgil
de dos cossos amb ales negres.

Tu tan àngel com jo,
naufragant com la serp
fins podrir un sospir,
ja inexistent.

Conxa Planells
Poema extret de:
-"Envit. Antologia de nous escriptors valencians", Col. Acadèmia dels Nocturns, Universitat de València, 1991