dilluns, 28 de setembre del 2009

Eduard Marco

El garatge amb el basquet de creïlles
podrides que triàvem de matí
quan l’olor abraçava l’habitacle.

Penjades com els quadres les lligones,
i a les prestatgeries, la química
inhumana de tots els pesticides.
Mesures emmarcades per la tinya
llefiscosa de la sulfatadora,
caixes amb volanderes i cargols,
garrafes d’oli i pots de gasolina.

Envoltant els quadrats de les parets
les paelles cremades per la llenya,
damunt l’antic carretó el fem,
i al fons, la mànega enroscada
com una serp dormida d’aigua dolça.

Tres bicicletes blanques rovellades
amb l’olor desèrtic d’un oasi,
el motor espatllat d’una vespino
i sacs que vingueren d’Holanda i plàstics
per als túnels i una mula mecànica.


Eduard Marco, “Refugi incòlume, col.lecció de poesia Edicions de la Guerra, Editorial Denes, 2009.

Poeta, traductor, llaurador, testimoni d’un món que s’acaba i defensor de nous inicis, una veu que pren embranzida i demana –mereix- atenció. Encara que el títol del llibre a mi, personalment, no m’agrade.

dimarts, 22 de setembre del 2009

presentació i lectura a Gandia aquest divendres

Presentació i lectura de les dues últimes plaquetes de la col·lecció RAZEF de poesia que publica Edicions 96:

Es tracta d'una tria de 15 poemes del xinès Li Bai, en traducció d'Eduard J. Verger, amb el títol EBRI DE LLUNA, i del poemari A PLEC DISPERS del poeta Pere Císcar. Si us abelleix, l'acte és divendres dia 25, a les 19.30 hores, al Centre Social del Raval (C. de la Moreria) de Gandia. (((La millor manera d'arribar amb cotxe és entrant per la circumval·lació i buscant l'avinguda del Raval des del pont Vell d'Oliva (el pàrquing del Serpis és molt a prop i sempre és una bona opció)))).
D’Ebri de lluna:
ADÉU A UN AMIC
La serra blava a l’horitzó del nord,
el clar meandre entorn del mur a l’est:
ací ens separarem, perquè te’n vas
tu sol, bri d’herba, i el viatge és llarg.

Com núvol lleu, l’ànim de qui parteix;
com un sol post el de l’amic que hi resta.
Mentre ens diem adéu brandant la mà,
sent menys i menys els renills dels cavalls.
Li Bai / Trad.: Eduard J. Verger

D’A plec dispers:
NUS O LLAÇ
Trobada en el teu nom i en la verema
En l’exili dels pares i de l’illa
S’acosta ja per fi rema que rema
Tot travessant la fosca que emmanilla
I cova el seu amor. Ara el sol crema
Mars suaument o rebeca i es quilla
El cel de llum i d’oriols i anem a-
Mants de tu a rebre’t amb port de filla.
Rebeca que véns del llim i ets present
Esperat què saps de tot aquest llim?
Benvingut siga el bleix que compartim
En garjola i benvingut el ponent
Calent que ens juny de terra endins i muda
A tres el joc del tu i jo. Benvinguda.
Múrcia, 18 de juny de 2005
Pere Císcar

NOTA SOBRE ELS AUTORS I EL TRADUCTOR
Li Bai (701-762. Possiblement més conegut amb el nom de Li Po) és un dels poetes xinesos més celebrats de la nombrosa plèiade que va florir durant la dinastia Tang (618-907). A la seua introducció, Eduard J. Verger escriu: "Segons testimonis contemporanis, Li Bai va escriure vora deu mil poemes; ens n'han arribat més de mil. Totes les peces incloses en aquesta selecció de 15 estan entre les més conegudes i citades durant segles pels xinesos, que les aprenen de memòria des de l'escola infantil, i entre les més traduïdes i divulgades des de fa segle i mig en Occident".

Eduard J. Verger (1949). Ha traduït poetes molt importants de la literatura universal. Del seu treball literari, rigorós i perseverant, podríem destacar tres aportacions: - Entre 1979 i 1981 promogué la revista literària Cairell, que comptà amb la col·laboració de'una bona part de la generació dels setanta. - Ha traduït Roís de Corella al castellà (Poesías), en l'editorial Denes (2004). - És autor de la pàgina web La il·lustració poètica metropolitana i continental, que és un compendi amplíssim de poesia nostra i traduïda.

Pere Císcar (Bellreguard, 1975) És llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de València i es dedica a l'ensenyament. Ha publicat, a part d’A plec dispers, Ara és (de)mà (Mislata, 2000). És un poeta trencador, que considera la poesia com un espai de llibertat sonora, de jocs lingüístics. Li agrada experimentar i portar el llenguatge al límit. Per això en A plec dispers podem llegir palíndroms (poemes amb versos d'aquells que es lligen igualment d'esquerra a dreta, i viceversa) o acròstics, com el "Nus o llaç" d'abans, on amb el principi de cada vers es compon una frase, en aquest cas dedicada al naixement d'una filla.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Presentació Eduard Marco a València

El dia 24 de setembre a les 20h presentació a Ca Revolta del poemari Refugi Incòlume (Edicions de la Guerra, 2009). Presentarà el poemari el poeta i amic Marc Granell.
Un llibre que recomane amb fervor perquè consolida una veu nova i amiga.

dissabte, 12 de setembre del 2009

Iban L. Llop

MUNICIPIO

La manifestació transcorre sense incidents,
és a punt d’arribar a Piazza Municipio.
Emanuela i jo ens hem besat per primera vegada.
Els policies no ens deixen passar per Via Medina,
un cert nerviosisme recorre la plaça.
Crits, insults, una ampolla creua per l’aire i sembla que pot arribar a la lluna,
que apareix de sobte, ferida pels edificis.
U colp sec i es fa un buit enmig de la plaça, la policia carrega,
Emanuela se m’escapa de les mans, la busque entre els cossos
que em vénen, entre les espentes, entre els crits i els insults...

Fa només uns dies, per aquesta plaça un llibre em portava de la mà,
com un xiquet, li preguntava on eren les cendres de Gramsci
i a cada resposta necessitava una nova pregunta per treure’m aquesta fam.

Quan arriba la calma, enmig de la plaça hi ha un home
amb ulls de bou, mira la lluna, un gos li llepa les mans,
la policia no deixa acostar-se a aquell home,
la vídua no sap encara que ho és.
Els treballadors del metall preparen una nova lluita,
jo trobe Emanuela, aprete la seua mà amb força,
com si fóra una resposta.


Iban L. Llop, "Llibre de Nàpols", editorial Bromera, 2003.

Iban és, per a mi, un dels grans secrets de la poesia catalana. Potser perquè fa de professor de català a Itàlia, i això provoca que no se li preste l'atenció deguda...
I faig constar que aquest no és, per a mi, el millor poema del llibre. Però l'he triat perquè il·lustra perfectament com el jo poètic actual és testimoni, més que no centre, del món on viu. Des de la microhistòria testimonia -pot testimoniar- la micro i la macro.
I Iban, a més, escriu molt bé.