Joan M. Monjo

Per motius que no fan al cas, mentre buscava alguna ressenya sobre "Oasi breu" (jo no em guarde res de ressenyes i similar, quan em demanen si tinc alguna cosa sobre la meua obra, agraïsc al món l'invent d'internet).
Bé, el cas és que m'he trobat el text que va escriure Joan per la presentació d'"Ebri del vi perdut" a Gandia (http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/viewFile/65287/101858)
I m'ha tornat de cop la seua presència. El vaig conèixer en persona l'any 1998, i m'atreviria a dir que vam travar una intensa amistat. Jo el coneixia d'abans, com a autor de l'esplèndid "Ducat d'ombres", una novel·la realment redona i cabdal.
Després es dedicà a altres coses, malgrat no oblidar mai del tot l'escriptura narrativa.
Joan era d'aquelles persones a qui la lucidesa de vegades li impedeix l'acció. Però per això mateix la conversa amb ell em produïa un gaudi incessant. Avui me l'he retrobat, gairebé per atzar, en forma de ressenya benevolent, que va fer com a bon amic: ressaltar allò positiu, ser suau amb les arestes.
Ell va ser dels primers a patir la meua escriptura teatral, ell va llegir alguns poemes meus per primer cop. I el millor homenatge que li puc fer és rellegir-lo. I "Ducat d'ombres" és sempre un plaer. Quan arribe a casa el buscaré. Era introbable, però la van reeditar després de la seua mort, per a fortuna dels lectors.