Estic content perquè dues persones que m'estime han tingut darrerament distincions. I en aquest món de la cultura no sempre passa. No sempre hi ha recompensa i, per això mateix, quan aquesta arriba a aquells que apreciem, l'alegria està justificada.
Per una banda, divendres passat Iban L. Llop va guanyar el premi de poesia dels Premis Ciutat d'Alzira. Me n'alegre moltíssim. Crec que és un autor central en el panorama literari català, tot i que viu lluny físicament (a Itàlia, que caualment és font dels seus poemes).
Iban va guanyar el premi Ausiàs March ja fa uns quants anys gràcies a que Josep Piera, en el jurat, va apostar decididament per ell. Senzillament perquè va trobar el seu llibre ("Llibre de Nàpols") espectacular.
I Josep Piera és l'altra persona de qui vull parlar. Ahir va ser nomenat fill predilecte de Gandia, en una sessió solemne a l'Ajuntament de Gandia. Per unanimitat de tots els grups polítics. Se li reconeixien els mèrits literaris i els d'organitzador de manifestacions culturals (manifasser, que diria ell). Jo voldria destacar el seu entusiasme.
Sense ell, la nostra vida cultural seria més trista. Això segur.
A més de l'impacte que vaig tenir entrobar-me, als anys 80, la seua poesia. Allò que jo escric no seria igual sense ell.És tan senzill com això. N'estic content, de la distinció. Per ell i per tots. Si aquest país és capaç de donar distincions més enllà de la política, potser encara cap un pam d'esperança. Potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada