Lolita Bosch fa una tria de 41 "narradors" en català (hi ha una versió traduïda al castellà en Anagrama). El llibre té interés i, fins i tot, gràcia. I neix sense voluntat d'antologia. Gairebé com una creació pròpia de l'autora, dels seus interessos, coneixements,...
Tot això em sembla perfecte i perfecte.
Però alhora és un resum del món literari on vivim: com és possible que l'únic narrador valencià que li interesse siga algú que fa anys que viu a Barcelona? I faig constar que Antoni Martí, a qui fa mil·lenis que no veig perquè va marxar a Barcelona i vam perdre el contacte, és una persona que m'interessava ja com a poeta i intel·lectual i a qui apreciava molt. I que mereix ser-hi. Però com pot ser que Lolita Bosch no conega cap valencià de valència. O que, si en coneix algun, cap d'ells li interesse gens?
No ho entenc. Però és així i en tinc turment. I és que es perden tota una visió del món senzillament perquè són/som incapaços de mirar enllà del melic. De les amistats, les recomanacions... Si el futur de la literatura només depèn d'això...
De tota manera el llibre, com ja he dit, és interessant i recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada