dilluns, 8 de novembre de 2010

poema d'Aleix Cort

PER HAVER ARRISCAT EL LÍMIT IMPRECÍS DE LA PARAULA

Per haver arriscat el límit imprecís de la paraula,
s'han condemnat els meus ulls a sal. I tot jo a corall.

Lluny del crit, doncs -sorra i peix, ona-,
he entretingut veritats i mentides robant pams al mar,
projectant castells d'ombra.

Aleix Cort, Edicions de la Guerra, 1993

3 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Sona a Peixos d'un mar sec..!

Josep Lluís Roig ha dit...

Potser per això m'agrada! El llibre és més experimental que "Peixos.." A ell li agradava (o li agrada, no sé si encara escriu poesia)sempre buscar els límits i crec que per a mi és més important allò que pretenc dir. Encara que m'agraden les sorpreses en el llenguatge i les imatges. Però tens possiblement raó.

aleix ha dit...

Bona nit, Josep Lluís. Ha estat una sorpresa retrobar-te (molt agradable, per cert) i aprofito per resoldre el dubte: segueixo escrivint poesia, segueixo "arriscant el límit imprecís de la paraula": sobre el paper, sobre l'espai, en combinació amb ballarins, pintors i fotògrafs, des del portal de videolit.org. L'últim llibre publicat: "És de nit que comença el dia" (poesia i fotografia treballat en paral.lel). Bona nit Príncep de les milotxes ;)