Crec que "El retorn dels titans" (ed. Moll, 2009) és el seu millor poemari. On ha aconseguit compatibilitzar la poesia amb una certa visió del món ideològicament marcada. Voluntàriament i buscada. És un poemari que recomane per la qualitat literària i perquè obliga a contestar. És a dir, a pensar.
L'AUDÀCIA I LA PÈRDUA
El mite és l'únic que resta després
de la derrota. En la veritat
de la pèrdua llueix la mentida
del combat: tot va anar sense misèries,
més enllà dels fragments. Sí a la glòria
contra el greix i la ferum de la càrrega,
la història de la porpra per sobre
el renec primitiu. Només la gran
solitud del màrtir abans de caure,
com el primer esquinç que duu al recompte
dels dies i a la fundació
de la plata, com el record
de la tarda indolent i abrusadora
en què junts i perfectes vam saber
que havíem de continuar vivint.
Hèctor Bofill, "El retorn dels titans", ed. Moll, 2009.
2 comentaris:
M'agrada.
Promet que jo tenia certes prevencions. De la novel·la que va guanyar el Pla, em queda que a estones l'admirava profundament i a estones el volia matar. Però el llibre està, en essència, molt bé. Mai res no és perfecte, però va on vol anar i ho fa bé. Jo signaria però ja.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada